Anàlisi Sociològic De La Fashion Week

PAC 1: Sociologia de la Comunicació

L’esdeveniment escollit ha sigut la “Fashion Week” o “setmana de la moda” de València, celebrada el tercer cap de setmana de setembre. En cada edició València s’obra a la creació, el disseny, la industria i la comunicació especialitzada en el sector. Aquest acte multitudinari, que recull fins a 4000 persones diàries, ofereix diferents mitjans per accedir-hii diverses maneres de consum comunicatiu.

Avui en dia, les maneres que té una persona de consumir qualsevol esdeveniment de gran nivell van des dels sentits humans, a la tecnologia i les relacions socials. Per exemple: mitjançant la premsa escrita (comunicació visual), els dispositius mòbils o tabletes (comunicació tàctil), la radio (comunicació auditiva), la televisió i els ordenadors(comunicació audiovisual), assistint-hi en directe de forma presencial (comunicació que avarca tots els sentits) o, fins i tot, a partir de terceres persones (comunicació de parella, laboral, etc.).

A partir d’aquesta classificació, i tenint en compte el cas d’estudi, els diferents mitjans per a consumir-lo són: diaris (ex.: ABC i La Vanguardia), revistes (ex.: Hola i Vogue), notícies televisades (ex.:Antena 3 i Telecinco), blocs, xarxes socials (facebook, twiter i tuenti), vídeos de Youtube, la pàgina web oficial (amb vídeos, fotografies, resums, etc.), publicacions on-line i exposicions, seminaris o festes realitzades en el recinte de l’esdeveniment i/o arreu de la ciutat.

Observem que un mateix succés pot ser consumit de formes ben diferents. A continuació ho analitzaré des d’un punt devista sociològic, és a dir, estudiaré la retransmissió d’un espectacle massiu, el seu impacte en la societat i les relacions socials que s’hi desenvolupen, amb una mirada objectiva i crítica.

Per començar, tindré en compte les relacions de causa-efecte entre tecnologia, societat i comunicació. Per un costat trobem la concepció dels deterministes tecnològics (enfocament mediamaterialista),segons els quals els avenços tecnològics són els responsables de l’aparició d’una nova estructura de comunicació i d’una nova estructura de les relacions socials (Manuel Castells). Dit d’una altre manera, i amb paraules de Marshall McLuhan, el medi (condicionat per la tecnologia) és el missatge. Per exemple, una notícia sobre els dissenys d’una desfilada (missatge) expressada en el mateix codilingüístic, però transmesa en canals diferents (premsa, radio, ordenador, etc.), és percebuda de forma dispar i per tant condiciona tot el procés de comunicació. En el costat oposat, trobem els estudis dels deterministes socials. Aquests autors, amb un enfocament socioculturalista, consideren que són els factors socials els que influeixen en la producció i aparició de noves formes de comunicació sobre labase tecnològica. Per Javier Echevarría aquest nou espai de socialització s’anomena tercer món.

Per seguir, canviaré a la perspectiva d'apocalíptics i integrats d’Umberto Eco. La posició apocalíptica (provinent de la tradició marxista i estructuralista) concep la comunicació mediàtica com el fi de la llibertat de coneixement i com un instrument de dominació social. En canvi, la posicióintegradora (provinent del funcionalisme i la sociologia del coneixement) té una visió positiva i considera les tecnologies i avenços tècnics com una eina d’expansió del coneixement i la cultura. Per exemple, la possibilitat de poder veure un vídeo de les desfilades a posteriori em servirà per a exemplificar-ho: la visió integrada consideraria que aquest fet facilita l’accés a la informació a una granmajoria; i la visió apocalíptica, per contra, que no és el mateix veure una desfilada en directe que gravada, i que aquesta darrera emmascara la realitat.

Per a explicar els nous consums comunicatius, també és necessari conèixer bé els conceptes paral·lels d’estructura social i acció humana. El primer es refereix a aquelles realitats externes a les relacions socials (el context institucional)...