Analisi Del Carro De Combat De Leonardo Da Vinci

Tanc de Leonardo

“Si creus que destruir els meravellosos treballs de la natura és criminal, considera com de pitjor és matar un home.” Leonardo va escriure això, irònicament, junt a un dels seus projectes més mortífers: El Tanc. Leonardo no es considerava una persona violenta i la guerra li semblava una violència innecessària i grotesca; no obstant, com en tot, Leonardo veia el costatcientífic de les coses, i per tant va trobar el costat científic de la guerra i la seva monstruositat. A Leonardo li fascinava una única cosa del combat: la aplicació i transmissió de forces. Da Vinci va dissenyar una infinitat de ginys i aparells que aprofitaven tota la força possible i eren realment gran màquines de matar. Feliçment mai van arribar a sortir del paper, es podria dir que tant disgust teniaLeonardo envers la guerra, que es va assegurar de que aquelles terribles màquines que va inventar no arribessin a sortir mai dels còdexs.
El prototip de tanc recorda a una tortuga
El prototip de tanc recorda a una tortuga
Probablement el invent de Leonardo que aquí mencionarem és la màquina de guerra definitiva per actuar en les camps de batalla d’aquella època. I en ella podem veure també,com en tots els seus projectes, una inspiració que ve del món natural. La forma del tanc de Leonardo recorda a una closca de tortuga, dissenyada per la mare natura per protegir l’interior de l’animal, així com el tanc està dissenyat per protegir els seus tripulants.
Leonardo va viure en una època d’innovació militar, no feia gaire més d’un segle que s’havia començat a utilitzar armes de foc enels combats europeus, i les grans armadures de l’època medieval ja no servien de res contra els projectils de plom disparats a grans velocitats o les grans bales de canó que provocaven un vertader caos en les formacions enemigues. Transportar les tropes de forma segura era indispensable si es volia guanyar el combat; i és aquí on Leonardo, fent-se valer de la seva genialitat, inventa el tanc. Laseva protecció de plaques gruixudes de fusta era capaç de parar-se els projectils petits disparats pels arcabussos i canons de mà, i les bales de canó rebotaven degut a la inclinació que presenta el disseny del tanc. Avançant poc a poc, però incansable com una tortuga el tanc era capaç d’arribar a les línies enemigues i provocar una destrucció i confusió descomunal disparant els seus varius canons afrec de roba. Era realment una màquina de matar, però de forma estranya no va arribar a sortir mai del paper. O Leonardo no va trobar ningú a qui li interessés la idea (cosa molt poc probable ja que ell va viure en una època de guerra on tota ajuda era benvinguda) o és que realment no va voler vendre aquesta idea per el seu amor a la naturalesa i els éssers humans.

Leonardo no va ser el primeren idear un vehicle de protecció de tropes, ja que des de l’època dels romans es feien servir les torres de setge per arribar als murs de les ciutats amb les mínimes baixes possibles, i els polonesos i els txecs feien servir carros amb cavalls i blindats amb ferro per transportar tropes. Però Da Vinci va ser el primer en aplicar aquesta idea del transport segur dins del camp de batalla, i alafegir canons no només havia creat un transport segur pels soldats sinó que també havia creat una arma mortal capaç de fer grans destrosses i reduir la moral de l’exèrcit enemic.
Tanc Britànic Mark-1 de la Primera Guerra Mundial
Tanc Britànic Mark-1 de la Primera Guerra Mundial
Malgrat els models anteriors a Leonardo, no va ser fins la primera guerra mundial que no es va fer servir un carro decombat (així s’anomenen els tancs tècnicament) amb els mateixos objectius militars que Da Vinci va dissenyar el seu. La idea la van tenir els anglesos com a mètode eficaç per suprimir les ‘guerres de trinxeres’ (els soldats no es movien de les seves trinxeres, ja que això suposava la mort, i intercanviaven trets dia i nit, recolzats per artilleria). La idea original la van tenir els Britànics,...