Analisis Fotograma El Perfume

El Perfume, historia de un asesino, 2006
Autor: Frank Griebe

Podríem començar parlant de que tot i que es tracta d'una imatge fotogràfica, el caire que se li dona recorda als quadres de Rembrandto Caravaggio. Concretament en les èpoques més tenebristes on l'aplicació radical del clarobscur era importantíssima, per la qual únicament les figures temàticament centrals destacaven molt sentil·luminades per un fons generalitzadament fosc. Obviament aquí no parlaríem d un tenebrisme tan radical ja que quedaria molt estrany en un film i personalment em molestaria molt el fet de dificultar lubicació espaial.
El fet és que ens trobem en un moment morbós, en un moment on podem veure per un foradet com es comporta una assassí, un moment que es soposa d'intimitat absoluta. El moment de laconnexió psicòpata obra, com la toca, com construeix el seu deliri, amagat en un principi de mirades indiscretes.
El fet de deixar a les fosques la cambra com en el tenebrisme radical li farà perdremolta de la credibilitat del moment, el qual ens brinda el poder vislumbrar-ho tot sense amagar-nos cap secret. Ens despulla al personatge amb una llum general, on serem capaços fins hi tot d entraren la seva psique i tenir ganes de saber quin ens el seu objectiu. Ens convertim en còmplice d'ell sense adonar-nos-en ja que a la víctima no li veiem la cara i aquest fet ens ajuda a l'hora deposar-nos de part de l'assassí.
La il·luminació a l´hora de perpetrar el crim amb una claror més potent que la resta de l'espai, es sols una estratègia utilitzada pel fotògraf, el qual, no solsaconsegueix donar protagonisme al moment entre el cadàver i Grenouille, sinó que a més provoca un efecte de volumetria sobre les dues figures separant-les de la resta del decorat i donant-lis un momentd'intimitat fora de la cambra, però sense sortir de la mateixa.
A nivell pictòric que parlem d'un retrat intimista, ja que tot i ser una escena dantesca, estem sent espectadors de la vida quotidiana d'un...