anatomia

4.1 Components cel·lulars del sistema nerviós: neurones i neuròglia.
Es denomina neurona a la cèl·lula principal del sistema nerviós. La seva funció principal és la transmissió de l’impuls nerviós. Es tracta d’una cèl·lula molt especial. A més a més de les neurones hi ha altres cèl·lules, que constitueixen la denominada neuròglia i aporten al sistema nerviós: nutrients, sostén i controla lacomposició del medi on es troben les neurones.
4.1.1 Estructura de la neurona
La neurona tipus està formada per un cos neuronal o soma i una sèrie de prolongacions que surten d’ell: les dendrites i l’axó. Les dendrites són nombroses prolongacions que tenen la funció de rebre els impulsos nerviosos i portar-los cap el cos neuronal. L’axó és una prolongació única que porta el impuls nerviós des delsoma fins un altre neurona o òrgan efector (òrgan que rep l’impuls: glàndula o múscul). La part terminal de l’axó està ramificada. Aquesta zona està plena de vesícules amb neurotransmissors. El lloc on es produeix la transmissió de l’impuls nerviós es denomina sinapsis.
Els axons estan rodejats d’unes cèl·lules denominades cèl·lules de Schwann, que tenen mielina al seu interior. L’espai entre doscèl·lules de Schwann es denomina nòdul de Ranvier, i té molta importància en la transmissió de l’impuls nerviós.
4.1.2 Neuròglia o cèl·lules de la glia.
Es localitzen preferentment en el SNC. Donen al sistema nerviós suport mecànic, químic i nutritiu. Existeixen diferents tipus de cèl·lules glials:
Astròcits: regulen el medi extern de la neurona, reparen lesions i son part de la barrerahematoencefàlica.
Oligodendrocits: mielinitzen el sistema nerviós central, com les cèl·lules de Schwann.
Micròglia: tenen funció immunitària.
Cèl·lules ependimàries: la seva funció esta relacionada amb la formació i circulació del LCR.
Les cèl·lules de Schwann també poden considerar-se neuròglia encara que es trobin al SNP.
*Sabies que...: fins fa poc es deia en neurologia que el cervell adultno podia regenerar les seves cèl·lules, ja que no tenen cèl·lules mare. Però, existeixen investigacions que revelen que les neurones es renoven i regeneren almenys, en part.

4.2 Anatomia del sistema nerviós.
El sistema nerviós es classifica:
1. Sistema nerviós central: format per l’encèfal i la medul·la espinal.
2. Sistema nerviós perifèric: format per els nervis cranials i els nervisespinals.
Si tenim en compte les funcions podem dividir el sistema nerviós en:
1. Sistema nerviós somàtic o voluntari (innerva els músculs esquelètics voluntaris)
2. Sistema nerviós autònom o involuntari (regula el funcionament del medi intern i es el que innerva la musculatura llisa)


4.2.1 Sistema nerviós central.
Format per l’encèfal i la medul·la espinal. Esta protegit per el crani, lesvertebres, el LCR i les meninges.
El SNC és l’encarregat d’iniciar i activar totes les accions del cos, ja siguin voluntàries o involuntàries.





ENCEFAL.
Esta situat a l’interior del crani. Es composa de diferents parts: telencèfal (cervell), diencèfal (que conte el talam), el hipotàlem, la hipòfisis (glàndula) i el tronc encefàlic (que es divideix en: mesencèfal, protuberància i bulbraquidi) i cerebel.

1. Telencèfal o cervell: és la part més evolucionada del sistema nerviós. Es troben els aspectes que ens fan essers humans (memòria, coneixement, raonament...). anatòmicament s’observen zones més prominents denominades crestes o circumval·lacions, i altres més profundes els solcs (surcos). Quan els solcs són més profunds passen a ser cissures, la més important és la cissuralongitudinal que divideix el cervell en dues meitats: dreta i esquerra. Els solcs més importants divideixen el cervell en lòbuls: frontal, parietal, occipital i temporal.

A l’escorça cerebral es troben les connexions de les diferents regions per a la descodificació i elaboració de la informació sensorial (visió...), integració dels moviments, funcions d’aprenentatge, parla...

Quan es realitza...