Antígona De Salvador Espriu

ANTÍGONA de SALVADOR ESPRIU

Introducció i dades sobre Salvador Espriu i els seus escrits

Salvador Espriu i Castelló va néixer a Santa Coloma de Ferners el 10 de juliol de 1913 any on també Pompeu Fabra implanta les Normes ortogràfiques. Tota la família d'Espriu és originaria d'Arenys de Mar. Però quan Salvador tingué dos anys, és a dir, el 1915 se'n va anar a viure a Barcelona, ja queel pare li va sortir feina. Salvador és el segon de cinc germans. Va haver de petir molt tal i com li passa Antígona. Ja de petit va tindré de viure en les seves pròpies carns la mor d'una germana, concretament de Maria Isabel de set anys, que va morir a causa d'un xarampió. Afectà molt a Espriu, i aquest passa tres anys al llit. Dos anys després, el 1926 va veure també la mort d'un altre frater, en Francesc, que morí als catorze d'una greu infecció. Al veure la situació dels seus germans, de la mort, el va fer madurar cada vegada més. Espriu va morir a l'edat de setanta dos anys a causa del xarampió.

Salvador Espriu va ser poeta, dramaturg i novel·lísta català considerat un dels millors renovadors de la prosa catalana de fórmules noucentistes juntament amb Josep Pla i Josep Maria deSegarra i de Castellarnau. El 1929 va elaborar la seva opera prima, que va ser escrita en castellà, Israel. Al 1932, va publicar Laia, que és una obra que relata relacions amoroses, seductores i enigmàtiques d'una figura femenina. Laia viu a un bell poble marines. Tot això serveix com a indici per mostrar un ambient i una gran varietat humana. No obstant és una novel·la que fa una passejava perla vida de Laia. Al 1946, va realitzar el Cementiri de Sinera, un mot que és el resultat d'invertir l'ordre de les lletres del topònim i canviant la <<y>> grega per la <<i>> llatina.

Antígona fou escrita l'any 1939, tot i que fou publicada l'any 1955 ja que poc després de l'entrada de les tropes franquistes a la capital catalana. Poc després va morir el pare d'un atac decor. L'Antógona de Salvador Espriu no va ser la única sinó que també dos contemporanis seus, l'autor francès Jean Anouilth i l'alemany Bertolt Brecht. També hi ha la versió de Sòfocles.

La versió espriuana es situa a Tebes. El text d'Espriu té tres parts, les quals la primera part es centra al palau. A la segona part es narra a les afores d'aquesta i finalment a la tercera i última part tornaa traslladar-se al palau. Aquests actes van precedits d'un personatge introduït: el pròleg. A l'obra hi ha molts paral·lelismes entre els personatges. Espriu utilitza els personatges de manera sintètica com si fossin arquetipus de les condicions humanes. Cada personatge resumeix una manera de ser.
Els personatges d'Antígona

Antígona ( dona decidida )
Ismene ( dona que no tépersonalitat )
Euridice ( dona de Creont )
Euriganeia ( tot li sembla que està correcte )
Antimedusa
Eteòcles ( totalment pessimista )

Creont ( manipulador )
Tirèsias ( endeví )
Eumolp ( gaperut que diu les veritats i alter ego de l'autor )
Consellers de Creont
El Lúcid conseller ( no diu res però escolta )
Un missatger
Geronts, guardes, guerrers, poble.

Antígona i Ismene són dos personatgestotament oposats. Antígona la podríem definir com una persona clara del que vol, mentre que Ismene vol però nol vol, és a dir, vol fer una cosa però que després no hi hagi repercussions per a ella. Antígona és la protagonista, Espriu la representa valenta, decidida, que lluita pels seus ideals i no li importa trencar esquemes. Mentre que Ismene no té personalitat i no és decidida. Ella volenterrar al seu germà, però té por perquè després pot tenir-ne conseqüències. Queda clar que Antígona i Ismene són dos pols extramadament oposats.

Estimadusa i Euriganeia també són dos personatges totalment antagònics ja que la primera, tot li sembla bé, representa l'optimisme i la incredulitat en vers Tirèsias, i la segona, és molt pessimista i representa la fatalitat. Per ella el món és una...