Antígona Espriu

Antígona, SALVADOR ESPRIU
“L’obra la vaig haver de tancar en un calaix”
Biografia de Salvador Espriu
Salvador Espriu neix el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exercia de notari. La seva família, s'estableix el 1915 a Barcelona. Aquesta població té un significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera. Molt aviatsent la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, en castellà, l'escriu quan només té quinze anys. El 1930 Salvador Espriu aconsegueix el títol de batxiller amb matrícula d'honor i rep el «Premio extraordinario en el grado de bachiller en letras». Als divuit anys, publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels correntsnoucentistes. Laia tindrà després diverses versions i arribarà fins i tot al cinema.
El 1933 participa en el viatge organitzat pel govern de la República amb un grup de professors i estudiants a l'Orient, en un creuer per la Mediterrània que el porta a visitar, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, espais geogràfics que tindran un paper important en la seva obra. Ésuna època de preguerra, amb una societat immersa en conflictes, però també de gran vitalitat cultural i artística, sobretot a Barcelona. Dins d'aquest ambient cultural es relaciona amb intel·lectuals com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ferran Soldevila i Carles Riba, entre més. 
Un cop acabada la guerra i arran de la mort del seu pare treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertatscatalanes abolides de manera absoluta, i amb Europa devastada per de la Segona Guerra Mundial és quan Salvador Espriu viu el que més tard es coneixerà per l'exili interior. Malgrat continuar la seva feina d'advocat, Espriu mai abandona el conreu literari: el 1939 escriu la tragèdia Antígona, inèdita fins l'any 1955.
El 22 de febrer de 1985 Salvador Espriu mor a Barcelona i és enterrat alcementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera, població que acull des de 1987 el Centre de Documentació i Estudis Salvador Espriu. 
Antígona
Antígona va ser una tragèdia clàssica grega escrita per Sòfocles. L’any 1939 encara afectat per l’impacte de la desfilada de les tropes insurgents per la ciutat de Barcelona, Espriu va escriure una adaptació de l’obra. Va escriure la seva obra en català toti que la llengua estava prohibida. La primera edició no va arribar fins el 1955.
L’obra és un clar paral·lelisme entre la situació bèl·lica d’una tragèdia grega basada en l’aniquilació de la dinastia d’Èdip i la situació produïda per la Guerra Civil espanyola.  


Estructura de l’obra
L’obra consta d’un prefaci escrit l’any 1947 que no va ser publicat fins l’any 1955. En ell manifesta elseu desig d’amnistia i de perdó i defensa que la llei natural ha de ser superior a la llei civil. Segons Espriu no s’ha de dividir mai el poble entre els vencedors i els vençuts.
En el pròleg s’usa la falsa modèstia per demanar disculpes per la gosadia de tractar un tema clàssic. Ens explica els antecedents de Tebes i ens situa en el context.
L’obra està dividida en tres parts:
Primera PartEns situem hores abans de l'atac a la ciutat de Tebes a l’interior del palau. Aquí s’exposa la gelosia entre germans. La rivalitat entre Polinices i Etèocles i que els consells de Creont són del tot interessats, ja que dessitja l’enfrontament entre els dos germans.
Segona Part
És el nus de la tragèdia. L'acotació que dóna pas a la segona part ens situa al final de la ciutat de Tebes, al costatdel cos de Polinices. La sensació de destrucció ve reforçada per la tempesta, símbol negatiu de guerra i mort. També perquè els fets ocorrien de nit (foscor, ignorància, mort). El tema principal és la rebel·lió d’Antígona com a conseqüència de la pietat i el perdó.
Tercera part.
Aquesta part es situa en l’interior del Palau de Tebes a la matinada. El tema principal és l’enfrontament entre...