Antecedentes de rwanda

L'1 d'octubre de 1990 el Front Patriòtic *Ruandés (*FPR) en l'exili va atacar Rwanda des del veí Uganda, que comptava amb el suport logístic i armamentístic de Gran Bretanya i Estats Units. La resposta del govern *ruandés, amb el suport de França, Bèlgica i el Zaire, va ser immediata, i després de repel·lir l'atac, va prendre mesurades com l'empresonament de sis o set mil persones acusades decol·laborar amb el *FPR en territori *ruandés, les quals van ser alliberades en poc temps; algunes d'elles, no obstant això, amb signes d'haver estat torturades. La resposta de *Habyarimana va tenir una reacció per part del *FPR, que va cometre diverses matances tals com l'extermini de la població de *Muvumba o les matances en *Ruhengeri, el 22 de gener de 1991, la qual cosa va obrir un camí sembratper l'odi amb conseqüències catastròfiques.
Aquest macabre estira i arronsa entre els uns i els altres va ser en augment i així, els *hutus van respondre amb la mateixa moneda atacant i *comentiendo algunes matances contra la població *tutsi en algunes regions del país. Les principals van ser contra els *bagogwe, un subgrup *tutsi del nord, al gener de 1991, i contra els *tutsis de *Bugesera, almarç de 1992.

La resposta del *FPR no es va fer esperar: al febrer de 1993, després d'un atac a gran escala per part del Front Patriòtic *Ruandés, fins a un milió de persones van haver de retirar-se al centre de Rwanda. Alguns llocs on el *FPR va delmar la població són: *Ngarama, *Mukingo, *Kinigi, *Kigombe, *Matura, *Kirambo.

Davant aquest *maremagnum bèl·lic la comunitat internacional vaintervenir amb un intent d'acord entre el govern *ruandés i els rebels. Pressionat des de l'exterior, el president *Habyarimana va aprovar una nova Constitució que autoritzava el multipartidisme, la qual cosa ajudaria a suavitzar la situació. Es va crear un govern de coalició que es va proposar, entre altres objectius, el de començar negociacions amb el *FPR, la qual cosa va culminar en els Acordsde *Arusha (Tanzània), signats a l'agost del 93 i afavorits per la *OUA (Organització per a la Unitat Africana) i per Tanzània i garantit per dues missions d'assistència de les Nacions Unides, *UNOMUR (missió centrada a mantenir la calma entre les fronteres de Rwanda i Uganda) i *UNAMIR, aquesta última, establerta a *raiz de la Resolució del Consell de Seguretat nº 872, presa el 5 d'octubre de1993. Aquests acords preveien un govern de transició a una societat més democràtica, la repatriació dels refugiats, la integració dels dos exèrcits i un repartiment de poder entre els diferents partits polítics que s'havien creat.

Després d'aquests acords, l'oposició a *Habyarimana es divideix. Condicionats per l'assassinat del president *Ndadaye i la matança de *hutus a Burundi, els partitspolítics *ruandeses s'alien en dos fronts: uns s'aproximen al president i els altres al *FPR. El període de transició hauria de concloure en unes eleccions *multipartidistas que, a causa de la situació al país, era difícil que anessin guanyades pel *FPR àdhuc amb el suport de *hutus moderats. Això va augmentar la tensió entre els partidaris del *FPR que no creien aconseguir el poder a través de lesurnes.

Durant els últims mesos de 1993 i principis de 1994, segons ens explica el Comandant de la missió *UNAMIR (Missió per a la Pacificació de Rwanda de Nacions Unides), General Romero *Dallaire, es van produir fets clars que feien presagiar el pitjor. Des d'occident es veia el conflicte *ruandés com un conflicte intern i la sobirania de les decisions a prendre era dels polítics *ruandeses. Segonsel parer de les Nacions Unides i Estats Units, sobretot, la situació no era tan extrema com per dur a terme una *interveción militar per part de la missió *UNAMIR. No obstant això, *Dallaire, estava convençut que existia un pla macabre amb l'objectiu principal d'eliminar a l'ètnia *tutsi i *hutus moderats opositors al govern.(2)

L'11 de gener de 1994, el General Romeo *Dallaire envia un...