Antiguitat Tardana

ANTIGUITAT TARDANA
Període de transició entre l’Edat Antiga i l’Edat Mitjana. Cronològicament s’inicia amb la Crisi del Segle III, fins l’ expansió musulmana (segle VII) i la constitució de l’Imperi Carolingi (finals del segle VIII). Es tracta d’un període de llarga duració en el qual esdevenen grans canvis a nivell:
Social (desaparició del concepte de ciutadania romana i definició delsestaments medievals)
Polític (descomposició de les estructures centralitzades de l’Imperi Romà que dóna pas a una dispersió del poder)
Econòmic (de la producció esclavista al mode de producció feudal)
Ideològic/cultural (substitució de la cultura clàssica per les teocèntriques cultures cristianes i islàmiques, cadascuna al seu espai)
L’any 476 (Odoacre, rei dels Hèruls, destitueix Ròmul August,últim emperador romà) és la data que més “renom” ha tingut per fixar l’inici de l’Edat Mitjana, però l’Edat Mitjana no neix, sinó que “es fa”. Aquest procés de llarga duració, marcat per importants canvis en la societat és el que coneixem com Antiguitat Tardana.
Henri Pirenne es pot considerar el creador del concepte Antiguitat Tardana.

CONTEXTUALITZACIÓ
IMPERI ROMÀ (IMPERI PANMADITERRANI) ---->Abarca tota la zona de la costa mediterrània (3 continents: Europa, Àfrica i Àsia) ----> PUNT DE PARTIDA DE L’EDAT MITJANA
Les civilitzacions de les regions fora del Mediterrani, com les del Tigris i l’Èufrates, sempre han volgut arribar al Mediterrani, ja que aquest obra portes comercials molt grans que poden enriquir ràpidament una nació.
Més enllà de l’Oxus ----> Estepes (esplanades on elterreny i el clima canvien bruscament)
Donada la pressió del SE (Egipte) i del NE (Mesopotàmia), l’Imperi Romà es centrarà a les fronteres d’orient i acabarà oblidant les fronteres del N (Danubi i Rhin).
L’Imperi Romà utilitza fronteres geogràfiques (rius, deserts, muntanyes...). A més, aquestes separacions fan frontera amb altres pobles (“pobles tap”) que mantenen allunyats altres poblesperillosos. EX: Al nord, els germans fan de tap dels pobles nòrdics i aquests, a la vegada, dels bàltics (tots considerats bàrbars ----> no parlen ni grec ni llatí).
ORDRE DE LA CONQUESTA ROMANA:
1- Sud Cartago = Clau per tal de ser un Imperi.
2- Oest Gàl·lia i Londres= On el mar acaba.
3- Nord  Viena =Frontera amb el Danubi
4- Est  Alexandria= Roma arriba a la terra de Alexandre el Gran ipretén mantenir-s’hi.
SEGLES I, II i III
Segles I i II, Època d’esplendor de l’Imperi Romà.
Principis de s.III ----> Dinastia Sassànida a Pèrsia, no vol cometre els errors dels Aquemènides (dinastia anterior) ----> Rebutja l’hel·lenisme (importat per Alexandre el Gran) per reprendre els valors de Cir I d’Anxan ----> Procés d’integració dels pobles d’Iran per a la causa persa (Comencen per Pàrtia,pel seu exèrcit) ----> cavalleria pesada ----> Catafractes ----> Cost elevat.
MAZDEISME ----> religió que utilitzaran per unir i integrar tots els pobles.
Paral·lelament, l’Imperi Romà es troba en crisi (Crisi del Segle III) ----> Mala gestió ----> Ataquen els perses ----> Derrotes i pèrdua de territoris.
c. 285, DIOCLECIÀ (nou emperador de Roma) ----> REFORMES:
REFORMA MILITAR: Nova unitat detropes pesades, imitant les Catafractes perses ----> Cost addicional, el pagaran els nobles.
REFORMA AGRÍCOLA: Sistema del colonat (forma d’explotació que posa l’esclavitud en un paper secundari ----> homes lliures que es vinculen al propietari d’un latifundi).
REFORMA POLÍTICA I ADMINISTRATIVA: Roma deixa de ser la capital central de l’Imperi, creant 2 noves capitals: Milà i Nicomèdia (ÀsiaMenor). Tendència a abandonar occident per centrar-se a orient (verdadera riquesa) ----> TETRARQUIA: Dos Augustos que s’encarreguen de la defensa de l’Imperi (Dioclecià a Orient i Maximià a Occident), els quals nombren un Cèsar cadascun (ajudant de menor jerarquia que el succeirà al cap de 20 anys o una vegada mort).

CONFLICTE ROMANO-SASSÀNIDA
CONFLICTE SIRIÀ:
Justinià (Emperador a Orient,...