La medicina a la antiguitat
Páginas: 11 (2656 palabras)
Publicado: 18 de septiembre de 2012
ÍNDEX
* MEDICINA
* HISTÒRIA DE LA MEDICINA
* PRÀCTICA MÈDICA ANTIGA
* XAMÀN: El primer metge de la història de la medicina
MEDICINA:
Ciència i art que comprenen l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties, com també la tècnica d’aplicar-los. L’estudi de l’home sa comporta el de las seves estructures macroscòpiques imicroscòpiques i el de les seves funcions orgàniques i mentals. L’estudi de l’home malalt comprèn l’observació i estudi de les anomalies que presenta, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans i la determinació de les pertubacions que experimenta la funció de els diversos òrgans.
HISTÒRIA DE LA MEDICINA:
La història del pensament mèdic té l’inici en el mateix origen del’home; aleshores la religió, la màgia i la medicina formaven un tot confús, sovint inextricable. L’aparició de les “de les altres cultures primàries” (Mesopotàmia, Egipte, l’Índia i l’Extrem Orient), aproximadament a partir del IV mil·lenni, tingué conseqüències en el pensament mèdic i en les doctrines sobre la malatia i el seu guariment. Al s. VI a.C la filosofia pre-socràtica obrí unes novespossibilitats a la raó humana de entendre, entre altres fets, la malaltia com un fenomen natural, capaç d’ésser investigat en la seva natura sense recórrer a la soperstició ni a la divinitat. Graciès al “miracle grec”, la medicina adquirí una nova formulació, i hom pot afirmar, llevat dels precedents egipsis, que a partir d’aleshores i ha hagut medicina científica. Alcmèon de Crotona (s. VII a.C) ésl’autor del primer text mèdic científic (sobre la natura), al qual cal afegir el famós Corpus Hippocraticum, obra que constitueix la primera enciclopèdia mèdica de la història de la humanitat. Els metges posthipocràtics, continuadors i deixebles de Hipòcrates, serviren de pont de transcició entre l’hipocratisme extricte i l’escola d’Alexandría, que pertany ja al período Hel·lenístic. Sota l’ègida delsPtolomeus, aquesta ciutat nord-africana es convertí en el primer centre intel·lectual i, per tant, mèdic, del món antic.
(Empèdocles va formular la teoría dels quatre elements, segons la qual tota la materia, inclòs al cos humà, seria formada per terra, aigua i foc . Els quatre elements serien el resultat de la convinació de les quatre qualitats fonamentals: la calor, la sequedat, el fredi la humitat).
PRÀCTICA MÈDICA ANTIGA:
Abans de l’adveniment de la més avançada medicina grega al segle VI aC, ja existien en diverses societats sistemes precientífics de medicina, basats en la màgia, remeis populars cirurgia elemental.
Medicina egípcia:
En la medicina egípcia es distingeixen dues tendències, la màgicreligiosa, que incorpora elements molt primitius, i laempíricracional, basada en l'experiència i en l'observació, i en la qual eren absents els trets místics. El metge tractava racionalment malalties comunes dels ulls i de la pell a causa de la seva localització favorable, però els processos menys accessibles es tractaven encara amb encanteris, remeis i rituals aplicats pel mag o bruixot. En la III Dinastia el metge va sorgir com una forma primitiva de científic,distingint del druida o del sacerdot. El primer metge el nom ha perdurat va ser Imhotep (va viure cap al 2725 aC), cèlebre, a més, pel seu càrrec de visir (oficial d'alt grau) del faraó i per ser constructor de piràmides i astròleg.
El metge solia passar ardus anys de formació a les escoles dels temples on aprenia l’art d’establir un diagnòstic mitjançant l'interrogatori al pacient, lainspecció i la palpació (examen del cos pel tacte). Alguns dels fàrmacs que contenien les prescripcions s'han seguit usant a través dels segles. Els laxants favorits eren les figues, els dàtils i els olis. L’àcid tànnic, derivat principal de la llavor de l’acàcia, es va emprar en el tractament de les cremades.
Tot i que els egipcis van utilitzar l’embalsamament, el seu coneixement anatòmic va...
* MEDICINA
* HISTÒRIA DE LA MEDICINA
* PRÀCTICA MÈDICA ANTIGA
* XAMÀN: El primer metge de la història de la medicina
MEDICINA:
Ciència i art que comprenen l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties, com també la tècnica d’aplicar-los. L’estudi de l’home sa comporta el de las seves estructures macroscòpiques imicroscòpiques i el de les seves funcions orgàniques i mentals. L’estudi de l’home malalt comprèn l’observació i estudi de les anomalies que presenta, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans i la determinació de les pertubacions que experimenta la funció de els diversos òrgans.
HISTÒRIA DE LA MEDICINA:
La història del pensament mèdic té l’inici en el mateix origen del’home; aleshores la religió, la màgia i la medicina formaven un tot confús, sovint inextricable. L’aparició de les “de les altres cultures primàries” (Mesopotàmia, Egipte, l’Índia i l’Extrem Orient), aproximadament a partir del IV mil·lenni, tingué conseqüències en el pensament mèdic i en les doctrines sobre la malatia i el seu guariment. Al s. VI a.C la filosofia pre-socràtica obrí unes novespossibilitats a la raó humana de entendre, entre altres fets, la malaltia com un fenomen natural, capaç d’ésser investigat en la seva natura sense recórrer a la soperstició ni a la divinitat. Graciès al “miracle grec”, la medicina adquirí una nova formulació, i hom pot afirmar, llevat dels precedents egipsis, que a partir d’aleshores i ha hagut medicina científica. Alcmèon de Crotona (s. VII a.C) ésl’autor del primer text mèdic científic (sobre la natura), al qual cal afegir el famós Corpus Hippocraticum, obra que constitueix la primera enciclopèdia mèdica de la història de la humanitat. Els metges posthipocràtics, continuadors i deixebles de Hipòcrates, serviren de pont de transcició entre l’hipocratisme extricte i l’escola d’Alexandría, que pertany ja al período Hel·lenístic. Sota l’ègida delsPtolomeus, aquesta ciutat nord-africana es convertí en el primer centre intel·lectual i, per tant, mèdic, del món antic.
(Empèdocles va formular la teoría dels quatre elements, segons la qual tota la materia, inclòs al cos humà, seria formada per terra, aigua i foc . Els quatre elements serien el resultat de la convinació de les quatre qualitats fonamentals: la calor, la sequedat, el fredi la humitat).
PRÀCTICA MÈDICA ANTIGA:
Abans de l’adveniment de la més avançada medicina grega al segle VI aC, ja existien en diverses societats sistemes precientífics de medicina, basats en la màgia, remeis populars cirurgia elemental.
Medicina egípcia:
En la medicina egípcia es distingeixen dues tendències, la màgicreligiosa, que incorpora elements molt primitius, i laempíricracional, basada en l'experiència i en l'observació, i en la qual eren absents els trets místics. El metge tractava racionalment malalties comunes dels ulls i de la pell a causa de la seva localització favorable, però els processos menys accessibles es tractaven encara amb encanteris, remeis i rituals aplicats pel mag o bruixot. En la III Dinastia el metge va sorgir com una forma primitiva de científic,distingint del druida o del sacerdot. El primer metge el nom ha perdurat va ser Imhotep (va viure cap al 2725 aC), cèlebre, a més, pel seu càrrec de visir (oficial d'alt grau) del faraó i per ser constructor de piràmides i astròleg.
El metge solia passar ardus anys de formació a les escoles dels temples on aprenia l’art d’establir un diagnòstic mitjançant l'interrogatori al pacient, lainspecció i la palpació (examen del cos pel tacte). Alguns dels fàrmacs que contenien les prescripcions s'han seguit usant a través dels segles. Els laxants favorits eren les figues, els dàtils i els olis. L’àcid tànnic, derivat principal de la llavor de l’acàcia, es va emprar en el tractament de les cremades.
Tot i que els egipcis van utilitzar l’embalsamament, el seu coneixement anatòmic va...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.