Antologia, Màrius Torres

VIDA
Màrius Torres Pereña (Lleida 1910- Puigdolena 1942). Prové de família de metges i advocats. Fill primer de tres germans (Víctor i Núria). Educació rebuda: catalanisme, republicanisme (llibertat, progrés, igualtat, fraternitat, cultura per a tothom), espiritisme, sensibilitat artística i musical, moral evangèlica... (creença en un ésser superior però no en l'església i els seusrepresentants ni en un déu cristià) La vida de Màrius Torres la podem dividir, clarament, en dues etapes bàsiques:
- fins a l’any 1935. Metge que fa versos: en què es forma, exerceix la medicina i comença a escriure.
- 1936-1942 . Poeta líric: en què es troba al sanatori de Puig d’Olena per curar-se la tuberculosi i on esdevé «poeta líric».
Va viure la Guerra Civil en plena joventut i va patirl’emmutiment què va sotmetre la literatura catalana la dictadura franquista A demés, es va llunyar de la societat degut a la tuberculosi que va contraure al 25. Va viure la derrota dels republicans en la seva pròpia carn des del santatori: molts amics i familiars van haver d’exiliar-se.

1. La generació de la República o del 36 (anomenada també la generació perduda, sacrificada, esquinçada).
És laconstituïda pels poetes nascuts pels volts dels anys vint, que viuen la guerra civil en plena joventut, amb publicacions seves anteriors a la Guerra Civil, i que després, en la postguerra van haver de patir el silenciament que la dictadura franquista va imposar a la literatura catalana. Generació d'escriptors com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Rosa Leveroni, Joan Vinyoli, Joan Teixidor i Màrius Torres, aqui s’ha vist com el representant més significatiu del simbolisme en català, Baudelaire per damunt
de tot.
La situació de l'escriptor català és, per tant, entre 1939 i els primers anys 50, d'una precarietat absoluta i sense cap possibilitat de poder convertir-se en un professional de la literatura en català. El panorama que l’envolta és un desert cultural sense diaris i revistes oncol•laborar, ni editorials competitives, ni projectes de traducció.

2. La tradició postsimbolista
El Simbolisme va ser un moviment artístic de finals del segle XIX, d'origen francès i belga, que es va dur a terme en la poesia i en les arts. Era en part una reacció contra el Naturalisme i el Realisme.
El simbolisme és un moviment artístic que tracta de traduir el món interior espiritual de l'artistamitjançant signes de la realitat sensible (sensacions)- sons, colors, gustos, tacte, olfacte ... i símbols. Suggereix, no narra.
El simbolisme literari és un moviment estètic que animà els escriptors a expressar les seves idees, sentiments i valors mitjançant símbols o de manera implícita, més que a través d'afirmacions directes. Volen crear un món de bellesa pura, on l'important no és laperfecció objectiva, sinó la sensació. No volen descriure, sinó sugerir; s'allunyen de les idees per centrar-se en els estats de l'ànima; volen renovar totalment les formes d'expressió. Es substitueix la realitat per la idea

El moviment simbolista en Màrius Torres qualla, tot i acceptar-ne l’heterogeneïtat, en una doble línia temàtica i formal. Quant a la línia temàtica, es poden distingir un«simbolisme humà», en el qual la imatge tradueix pensaments i sentiments particulars del subjecte poètic, i un «simbolisme transcendent», en què la imatge serveix per representar un intangible superior del qual les formes temporals només projecten un besllum imperfecte.
Postsimbolisme: el Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradiciósimbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país.


3. El rigor tècnic: varietat i preferències mètriques i estròfiques.





4. Una poètica del transcendent: l'aspiració a l'Absolut, el record, el somni, l'acceptació de l'ordre còsmic i el dolor, la mort, l'amor, la reflexió sobre l'art i la poesia....