Antoni Gaudí, Independentista

ANTONI GAUDÍ, INDEPENDENTISTA
1. Alfons XIII, els anarquistes i Gaudí:
Antoni Gaudí era independentista, però aquest sentiment durant el llarg del temps no ha sigut pràcticament esmentat, potser si que havien mostrat el seu amor per Catalunya, però suavitzant la seva radicalitat política. La realitat es que Gaudí impregnava les seves obres arquitectòniques ambpetits detalls catalanistes, ja que la seva missió era retornar el país als angles correctes. Hi ha una anécdota en la que a Alfons XIII li feia mes por anar a Barcelona per Gaudí, que no pas pels anarquistes. Sembla mentida que un personatge tant important comGaudí, que se’n han escrit tantes biografíes, tantes obres, etc, no consti el fet de que fos independentista, i això fa creure que volen silenciar aspectes de la nostra Història.
2. L’arquitectura i la confiança en nosaltres mateixos:
Molts catalans no accepten que Gaudí fos un convençut independentista i això es un fet que no te cap sentit, ja que ell lluitava per convertir Barcelona enuna capitalitat monumental i el que realment somiava era amb una Catalunya lliure. Gaudí vivia tan separat d’Espanya que actuava com si no sabes ni volgués parlar castellà, i això es veu reflectit clarament en un fet que recorda Cesar Martinell; una vegada un crític castellà va visitar les obres de la Sagrada Família i Gaudí no va voler dirigir-se a ell amb castellà, així que Joan Maragall vahaver de fer de traductor. També es veu reflectit l’onze de setembre de 1924, quan la policía va detenir-lo per haver-se negat a parlar-los en castellà.
3. L’assenyada rauxa d’Antoni Gaudí:
El català per asegurar que no serà destruït sovint ha volgut passar com desapercebut, però les reaccions de Gaudí eren tot el contrari, ell volia fer visible l’autèntic esperit català i afirmar-lo de formamanifesta i potent. El pintor Ricard Opisso ens mostra un altre fet de la forma d’actuar de Gaudí: quan tenia setze anys treballava de dibuixant auxiliar a les obres de la Sagrada Família, un dia un alt governant de Madrid va venir a visitar el temple, Gaudí i jo el varem acompanyar, durant el trajecte a el governant se li va caure el barret volant, jo vaig fer el gestper agafar-lo, però Gaudi no m’ho va permetre i va dir que aquesta gent ens robaven tant com podien i a sobre encara els havíem de fer de criats.
4. Gaudí i la mentalitat catalana:
Antoni Gaudí estaba segur que la situació geogràfica de Catalunya determinava la seva manera de ser, ell consideraba que cada territori tenia prou poder per centrar la mentalitat del poble. Ell també creia queérem el poble mes ben dotat per a la vida i la creació artística, però també la patria de la reventada , on per enveja ningú no valora a ningú. La realitat es que possiblement Catalunya no sigui un poble tan envejós com retratavaGaudí, pero cal reconèixer que ell va patir l’enveja del mediocres que no podien tolerar la singularitat i magnificència de l’obra Gaudiniana.
5. El poder tel·lúric de la terra catalana:
Antoni Gaudí consideraba que si deixaves de viure a Catalunya durant llarg temps, o si i residies duran anys i anys de forma continuada, perdies o guanyaves la força tel·lúrica que aquí la terra desprèn.Creia que havies de ser un home de pedra picada per no quedar dominat per la terra on es viu. Antoni Gaudí tenia molta fe en Catalunya, mes gran que la que poguessin tenir els homes que en aquell moment la defensaven.

6. Mai no afluixà la corda:
Antoni Gaudí creia que havia de parlar l’ idioma de la...