Antropología en la modernidad

ANTROPOLOGIA DE LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA

L’Antropologia en la
modernitat
Etnicitat, mobilització social i exclusió social com a
noves àrees d’estudi

Marina Espinach Casacuberta
Antropologia Social i cultural
Grup A1

“Miré al estrado, miré al público, y me acuerdo de haber pensado para mí mismo: Tío,
nunca había visto tanta gente junta.” Aquestes són paraules que pronuncia BobDylan
en el documental No Direction Home, referint-se a la seva participació en la Marcha de
Washington pel treball i la llibertat de l’agost de 1963, on Martin Luther King
pronuncià el seu famós discurs ‘I have a dream’. El Moviment pels drets civils, suposà
tant una manifestació de mobilització social sense precedents en la època
postmoderna com una radicalització als Estats Units –de maneramediàticament
evident, que no vol dir que no es visquessin circumstàncies similars a altres llocs del
món- de la política institucional, com a conseqüència de la també radicalització de les
formes de manifestació identitària i de la cultura: existia el Ku Klux Clan, i els Black
Panthers, s’estava a favor de la guerra o en contra, eres membre de la dreta, o
membre de l’esquerra política.S’havia d’escollir, i s’havia de fer evident l’elecció presa.
Aquestes qüestions van envoltar de controvèrsia la carrera i el desenvolupament de
Dylan, com de molts altres individus qualificats en primera instància d’inconformistes o
dissidents. Els esforços per buscar líders en les mobilitzacions socials que posessin
forma a les idees que compartien grans col·lectius d’individus, i dibuixar caminsper a
altres persones amb l’objectiu d’introduir-los en ideologies o maneres de reaccionar al
món latents en processos que comportaven identificació social i solidaritat –en el més
ampli sentit de la paraula-, xocaren i a la vegada nodriren la construcció identitària
d’aquestes persones. Hi ha declaracions de Dylan en el documental abans mencionat
que serveixen per fer evident la relació entreidentitat i cultura, com podria ser la
següent: “Un artista nunca debe estar en una situación donde diga ‘he llegado’: tiene
que estar siempre en estado de transformación.” Tot i que l’autor nord-americà fa
referència als artistes, la reflexió és extrapolable a l’ésser humà en general. La
construcció identitària és un procés inacabable, inacabat, tal i com passa amb la
cultura.
Aquest vincleentre mobilització social, cultura i identitat és el que caracteritza
l’objecte d’estudi de l’Antropologia moderna. I no només això, sinó que les
interrelaciones que es donen, s’estudien dins d’una perspectiva del context social i
cultural en el que vivim. L’Antropologia ha deixat de ser una doctrina que estudia
només les societats més arcaiques i primitives per tal d’entendre el comportamenthumà. Tornant al tema del Moviment pels Drets Civils dels EUA, van sorgir moviments i
organitzacions de la ètnia negra –a part dels moviments indígenes- a Llatinoamèrica
com a conseqüència dels precursors del nord del continent. (Wade, 2000;118). Però
això no és un cas aïllat: en el món globalitzat en el que vivim, els fenòmens socials i
culturals esdevenen d’abastiment i magnitudinternacional. Així, ja no té sentit
estudiar les societats en contextos tant limitats com es feia en èpoques passades. Tant
a Europa i América del Nord com a Amèrica Llatina –aquest últim a causa de la seva
emergència en el nou ordre mundial i la seva característica diversitat ètnica- s’ha
ampliat el camp d’estudi de manera extraordinària. Si que és cert, que abans d’aquesta
1

transformació en lamanera d’entendre la ciència antropològica, ja es parlava de la
idea de que el coneixement i l’estudi d’altres realitats possibles serveix per comparar i
evidenciar qüestions de la pròpia cultura de l’investigador, així l’estudi de societats
primitives ja servia com a excusa per reflexionar sobre les societats Occidentals –ja les
generacions de Malinowski i Mead estudien des d’aquesta...