Anàlisi d'un conflicte: CONFLICTE IRAN - IRAQ (1980-1988), la Primera Guerra del Golf

CONFLICTE IRAN-IRAQ (1980-1988),
la Primera Guerra del Golf

Marc Rams González

CONFLICTE IRAN - IRAQ (1980-1988),
la Primera Guerra del Golf

Presentació del conflicte

El conflicte analitzat entre Iran i Iraq es va donar entre 1980 i 1988 en els
territoris dels dos estats del Golf Pèrsic (Orient Mitjà), i en concret en els territoris
propers a la frontera entre els dos estats.
Perposar en context el conflicte cal remarcar que la rivalitat entre aquestes dues
regions prové de temps immemorials, i té com a origen la rivalitat religiosa entre
sunnites i xiïtes. La relació entre Iraq i Iran sempre ha estat tensa, i les seves respectives
fronteres han variat segons qui ha tingut més o menys poder. Com a factor afegit,
trobem que els dos països són exportadors de petroli ies troben en una zona geoestratègica i vital per al transport de petroli, el Golf Pèrsic.
Després de tenir diverses tensions en matèria de fronteres l’any 1974, i de que
Iran reforcés amb armament les guerrilles insurgents del Kurdistan, es van signar entre
els dos estats els acords d’Algèria (1975). Mitjançant aquests acords, Iraq concedia part
de la regió de Shatt al-Arab i tornava a lesfronteres establertes per l’anterior tractat. A
canvi, Iran deixava de subministrar armes a la guerrilla rebel dels kurds.
Durant el gener de 1979 i davant una onada de protestes (la revolució dels
aiatol·làs) en contra seva, el Xà Mohammad Reza Pahlavi (recolzat per occident) marxa
d’Iran. Els resultats de la revolució van ser la instauració de la República Islàmica a
l’Iran i el retorn del’aiatol·là Khomeini per exercir de governant. Alhora Saddam
Hussein ascendia com a president d’Iraq i a l’octubre d’aquell mateix any demanava la
revisió del tractat d’Algèria.
Iraq, i en concret Saddam Hussein, temia que la revolució d’Iran provoqués
inestabilitat a Iraq (majoritàriament sunnita) i externament, el nou govern iranià no era
ben vist ni per Estats Units ni per la URSS (i alhora pelspaïsos àrabs). Això va suposar
per Saddam tenir suport extern en contra d’Iran.
No va ser però fins al setembre de 1980, en plena Guerra Freda, que Iraq va
atacar massivament Iran, donant inici a una guerra que duraria 8 anys.

Anàlisi del conflicte

Problema central

Com he dit amb anterioritat, les incompatibilitats entre Iran i Iraq venen de molt
lluny, sobretot en l’establiment defronteres. Ara bé, segons els analistes, els objectius
han anat canviant amb el transcurs del conflicte: en primer lloc la ubicació de la
frontera fluvial a la zona de Shatt Al-Arab era la incompatibilitat principal, però a
mesura que anava escalant el conflicte armat, també anava obtenint una nova dimensió.1
L’any 1982 les incompatibilitats es tornen, a més de territorials, de tipuspolític/governamental, ja que Iran va declarar l’enderrocament del govern iraquià un
objectiu principal. Alhora als objectius d’Iran es van afegir objectius religiosos (cal
recordar que en aquells temps tot just havia acabat la revolució islàmica i el fervor
popular i institucional estava en auge) titllant el conflicte de guerra santa i enviant
“màrtirs” a la guerra.
Per a Iraq, la preocupacióprincipal era la vulnerabilitat dels seus pous de petroli
(molt a prop de la frontera) i la necessitat de travessar territori estranger per transportar
el petroli per oleoductes, degut al difícil accés al Golf.
Amb això, els objectius de Saddam Hussein passaven per proclamar Iraq com a
potència principal del Golf (neutralitzant l’Iran). I per això, necessitava envair pel Nord
(per protegir els seuspous petrolífers i tallar la carretera estratègica de Teheran,
protegint Bagdad), pel Centre (per tallar les comunicacions entre el nord i el sud d’Iran),
i pel Sud (per conquerir ciutats estratègiques amb pous de petroli iranià)2.
Parts del conflicte
En primer lloc trobem els dos actors primaris, Iran i Iraq que estan directament
involucrats en el conflicte. Com a actors secundaris...