Aproximació sociologica als videojocs

El primer que hauríem de fer es definir el nostre objecte d’estudi: els videojocs.
Podem entendre els videojocs com un sistema basat en regles, amb objectius que es superen amb esforç e interacció dels jugadors, així com el seu vincle emocional, que es posa en pràctica a través d’un software informàtic i mitjançant ordenadors, consoles o altres plataformes tecnològiques.
Un cop definitl’objecte d’estudi hem de contextualitzar-ho, actualment els videojocs s’han convertit en una de les fonts d’entreteniment principals de bona part de la població en les societats avançades i en una de les expressions de creativitat humana més rellevants de la nostra cultura contemporània.
Ara bé, per entendre això, ho hem de fer sabent que actualment vivim en un context digital i que els joves desocietat industrialitzades es poden considerar com els primers natius digitals. Els natius digitals és la primera generació en la qual els fills ensenyen coses als pares, coses relacionades amb el món digital, aquestes noves generacions creixen en un context social i cultural on la majoria dels seus valors estan relacionats o es desenvolupen gràcies a la tecnologia digital a través de diferentsentorns col·laboratius en el que denominem cultura participativa.
Aquesta tecnologia digital no és només internet, xarxes socials, telefons movils... Els videojocs ocupa bona part del temps dels joves i adults. Si mirem el tamany del mercat dels videojocs comprobem que es el mercat de la industria del oci que més diners mou, i l’únic que tot i la crisis financera segueix incrementant els seusbeneficis. Una dada reveladora del pes de la industria dels videojocs.
Henry Jenkins proclama que els videojocs són una nova forma d’art de la era digital, així doncs pot ser que la industria dels videojocs, com a industria cultural, tingui els mateixos perills d’homogeneïtzació de mentalitats i de limitació de pensament dels creatius com deien Adorno i Horkheimer? La resposta es taxativament no. Elsvideojocs, a diferència del cine o de la lectura que són productes tancats i els subjectes són pasius, són productes que el jugador co-produeix en la mesura que juga al videojoc, a més, és aquests qui decideix la manera de jugar-ho. A més, en la cultura participativa en la que estàn inmersos els jugadors, aquests poden obtenir productes que siguin exactament com ells desitgin.
En quan al públic,la difèrencia fonamental entre el públic d’un mitjà de comunicació i dels videojocs és, que aquests té una fidelitat molt més gran que a la dels mitjans de comunicació degut a la immersió que creen els videojocs als jugadors.
Cap activitat creativa no parteix de zero, tot consumidor de textos (en els videojocs cibertextos) aplica algunes expectatives en el moment de construir-ne significats,aquestes regularitats en diem gèneres. Els gèneres en els videojocs són bàsicament una forma de catalogar els videojocs segons característiques similars, però la difèrencia amb alguna altre activitat creativa és que el jugador decideix com jugar-lo i per tant el jugador decideix de quin gènere és el joc que juga.En canvi, el concepte d’Influència té la mateixa significació en els videojocs que enqualsevol altre producte cultural ja que els gèneres actuen com a convencions expressives per a organitzar la influència entre autors.
En el món dels videojocs podríem parlar dels deterministes tecnològics i deterministes socials, en els que els primers consideren la tecnologia com a responsable de l’aparició de noves formes de videojoc, donant peu a les noves formes de relacions socials. Elssegons consideren que les noves relacions socials fan aparèixer les noves formes de videojoc sobre la base de els noves tecnologies. Crec que en el món dels videojocs és més lògic pensar en una arribada primer de noves formes de relacions socials (donades per la tecnologia de la comunicació), que posteriorment fan aparèixer les noves formes de videojoc.
L’acció humana és tota aquella que està...