apuntes de geo

TEMA 8: LA POBLACIÓ ESPANYOLA


Diego Martínez, Javier
Hoyo Fuentes, Iván
Igual Zúnica, Carles
López Rubio, José Antonio
Rodríguez Piquer, Ferran
Curs: 2ºBatxillerat Humanístic
Assignatura: Geografia
Professor: Fortea, Jesús
Data: 20 de febrer de 2014
Índex

1.Les fonts demogràfiques i la distribució de la població (Jose)
2.El moviment natural de la població (Ivan)
3.Elsmoviments migratoris (Ferran)
3.1. Les migracions interiors.
3.2. Les migracions exteriors
3.3. La immigració estrangera
4.El creixement real de la població (Javi)
4.1 . El creixement real de la població
5.L’estructura de la població espanyola (Javi)
51 . Estructura de la població per sexe i edat .
5.2 . Estructura de la població per sectors d'activitat .
5.3Estructura demogràfica .
6.El futur de la població espanyola (Carles)










1.Fonts Demogràfiques i distribución de la población

La demografia a Espanya conté les bases de l'estudi sobre la població espanyola en distints camps, com pot ser la quantificació demogràfica i la qualitativa, és a dir les qualitats en el seu estat laboral, la seua renda, la seua edat, etc. Espanya, en 2013,tenia una població oficial de 46.704.314 habitants; en 2011 va aconseguir el màxim de població amb 47.190.493 habitantes.1 Espanya és el quint país més poblat de la Unió Europea; no obstant això, la seua densitat de població és menor que la de la majoria d'altres països d'Europa Occidental.

Algunes ciències s'han preocupat per problemes de la població (història, medicina) sobretot en el primerterç del segle XX i dóna lloc a estudis que es publiquen en revistes, institucions de sociología... En els anys 40 predominaven els estudis de metges i sociòlegs en què predomina la temàtica natural (naixements i defuncions) . Són molt representatius els estudis sobre la mortalitat infantil però sense component espacial, també són representatius els estudis de natalitat de Ros Gimeno amb tendènciapronatalista. Va ser un dels precursors de l'estudi de la geografia de la població en la península Ibèrica. També destaca Perpiñá amb estudis sobre la distribució de la població. En els anys 50 primen els estudis regionals derivats de la geografia regional amb caràcter descriptiu i explicatiu d'autors com José Manuel Casas Torres i Manuel de Terán. En els anys 60 apareixen altres temàtiques com lageografia històrica amb estudis com els de Livi Bacci i Nadex que analitza la població des del s. XVI al XX. Hi ha un altre corrent que ens parla dels corrents espacials de moda per que Espanya inicia el seu cicle demogràfic migratori a Europa i també del camp a la ciutat. Destaquen Cartelux i García Barbancho. En els anys 70 predominen els estudis conjunts de la població però predomina latemàtica de la fecunditat molt nombrosa en la segona mitat perquè la natalitat a Espanya estava començant a baixar. A partir dels anys 80 es consolida la investigació tractant temes molt diversos, primant una heterogeneïtat quant al mètode predominant la geografia quantitativa i qualitativa associades amb els corrents filosòfics i açò ha arribat a l'actualitat.

Destaquen tres temàtiques:"-Envelliment analitzat a partir de l'augment de l'esperança de vida i descens de la natalitat. 

-S'analitzen les diferències entre el camp i la ciutat.

-Falta de reemplaçament generacional també en mesura dels corrents migratoris que poden esmenar este dèficit.

Les migracions tenen dos tipus d'estudis, els que analitzen a Espanya com a país receptor amb un vessant molt avocada al social:integració, assimilació i inserció, i els que analitzen a Espanya amb els seus corrents de migració interiors amb temes com els moviments pendulars, d'oci i també els del corrent de retorn de la ciutat al camp.
Diverses fonts demogràfiques a Espanya:

Cens
És la principal font d'informació, el més útil i ric en dades, també s'elabora a nivell mundial. L'ONU definix el cens com un conjunt d'operacions...