Apunts Kant

Immanuel Kant 1724 – 1804.
Síntesi entre l’empirisme i el racionalisme amanit amb el pensament de la Il·lustració.
Dificultats econòmiques fins el 1770. A partir de les hores fou professor de Lògica i Metafísica a la Universitat de Köningsberg.
El 1781, començà la seva etapa de publicacions amb la Crítica de la raó Pura. Abans també havia publicat algunes obres menors alguna de caràcter anònim.Fonamentalment dos períodes al seu pensament:








Obres de filosofia teòrica: Crítica de la raó pura; Prolegòmens a tota metafísica futura.
Obres de filosofia pràctica: Crítica de la raó pràctica; Fonamentació de la metafísica dels costums.
Obres de estètica: Crítica de la facultat de jutjar; De lo bell i lo sublim.
Obres de filosofia del dret: Metafísica dels costums. Dues parts:

1. Primersprincipis metafísics.
2. Primers principis de la teoria de la virtut.

Obres de filosofia de la història: Idea d’una filosofia universal des d’un punt de vista cosmopolita; La pau perpètua.
Altres obres: Antropologia; Sobre el saber filosòfic; La religió en els límits de la simple raó.
Molt influït pel pietisme (Sector protestant que reclama una major intensitat religiosa i una menor càrregalitúrgica. Acusaven els luterans d’haver perdut l’espontaneïtat i frescura dels primers temps).

Per Kant hi ha tres preguntes que sempre han anguniejat l’espècie humana:

1. Què puc saber? Problema del coneixement.
2. Què he de fer? Problema de la llibertat.
3. Què puc esperar? Problema de la finalitat o sentit.

Totes tres es resumeixen en una sola pregunta: Què és l’home?

Per això mateix larealitat presenta tres àmbits diferents:

Coneixement científic
Àmbit del coneixement
Crítica de la raó pura.
Deure moral
Àmbit de la voluntat
Crítica de la raó pràctica.

L’harmonia universal
Àmbit del sentiment
Crítica de la facultat de jutjar.

Hume el desperta del somni dogmàtic del racionalisme. Aleshores es troba amb el problema de justificar la validesa del coneixement, atès que per a Humel’única ciència vàlida és la matemàtica, fonamentada en les relacions idees.



Krítica de la raó pura










Després de d’admetre que Hume no anava malament del tot, les conclusions que això presenta són problemàtiques. I això perquè els sabers fonamentats en relacions d’idees, com les matemàtiques eren reconeguts com a un tipus de coneixement universal i necessari, però a canvi de ser una sabertautològic, enclaustrat dintre de les relacions d’idees i sense possibilitat de sortir-ne amb el recurs a l’experiència. La resta de sabers no passaven d’una certesa probable.
Per Kant en funció de si amplien o no el coneixement hi ha dos tipus de judicis.

Analítics: El Predicat està contingut dintre del Subjecte. Tautològics, derivats del principi d'identitat o del principi de contradicció. Noaugmenten el nostre coneixement. Són enunciats necessaris i universals. Són a priori.

Sintètics: El Predicat no està contingut dintre del Subjecte. No tautològics. Basats en l’experiència. Augmenten el nostre coneixement, són extensius). Són enunciats contingents i particulars. Són a posteriori.

Segons la seva independència de l’experiència els judicis es classifiquen en:

A priori. Sónindependents de l’experiència.

A posteriori. Necessiten del recurs a l’experiència.

Les proposicions o judicis analítics són sempre universals i necessàries, a priori per tant, perquè són independents de l’experiència. Al mateix temps però, sembla que la funció de la ciència és ampliar el coneixement de manera que fora d’esperar que els judicis propis de la ciència fossin extensius o sintètics.
Laúnica solució raonable per Kant és suposar que hi ha un tercer tipus de judici, que és el propi de la ciència, i que havia passat sempre desapercebut: el judici sintètic a priori.
Són aquells que, tot i revestir el caràcter de lleis (universals i necessàries), permeten que el nostre coneixement s’ampliï, és a dir, afegeixen noves determinacions.
Per ser sintètics no són tautològics, ens...