Apunts Locke 1

L’EMPIRISME FILOSÒFIC

L’empirisme NO és una teoria filosòfica segons la qual l’experiència és més important que la raó. Més aviat al contrari, sense raó (capacitat racional) no hi hauria cap tipus de coneixement. El que els empiristes volen analitzar és “com” s’origina la raó, és a dir, la capacitat de designar les coses en el llenguatge, quina és la seva gènesi i quin és el seu valor. Iafirmen que la raó es construeix a partir de l’experiència sensible i que la raó valdrà el que valgui l’experiència sobre la qual es fonamenta.

Com a filosofia estricta, l’empirisme és una teoria del coneixement i un intent d’explicació de la relació entre la ment i el món. Per als empiristes l’origen (la gènesi) del coneixement està en l’experiència. En la ment no hi ha cap tipus de coneixement que hipreexisteixi. Tot coneixement humà deriva de l’experiència (externa o interna) i només és veritat el coneixement que s’origina en l’experiència. La ment simplement reelabora en forma d’idees la informació que prové dels sentits.

LES DEU TESIS  CENTRALS DE L’EMPIRISME
D’una manera molt general podem considerar que el moviment empirista clàssic, tal com es desenvolupa a les Illes Britàniques alssegles 17 i 18, s’estructura al voltant de deu grans idees bàsiques que apareixen amb més o menys matisos tant en Locke com en Berkeley i Hume:
1.- Consideren que l'experiéncia és alhora la font i el límit del coneixement
2.- En conseqüència neguen l'existència de les idees innates. Tots eles continguts mentals s'adquireixen
3.- Es rebutgen les nocions metafísiques de substància, ànima iessència, (i específicament tot el que Descartes considerava provat com a idees innates) perquè no estan fonamentades en l’experiència sensible. Per a Locke la substància existeix però és indefinible. Hume, en canvi, nega radicalment que pugui existir cap substància.
4.- L’únic criteri de veritat és la sensibilitat. Només el que és concret, mesurable, sensible... és real. Tot el que sé, ho conec en  un tempsconcret i ningú no em garanteix que demà no pugui canviar. D’aquí que un empirista sigui quasi inevitablement escèptic.
5.- No hi ha cap criteri de veritat que pugui oferir-nos validesa universal. Com que la realitat és canviant, també ho són les nostres impressions i idees.
6.- La veritat, doncs, no està establerta d’una manera indubtable (excepte en matemàtiques) i d’aquesta manera s’obre lapossibilitat de l’escepticisme.  
7.- La ment recull i elabora les impressions i sensacions per construir idees. Tot coneixement és una construcció que fa la ment a partir de les experiències diverses que ella rep.
8.- El coneixement que podem tenir és, doncs, una construcció a partir de l’experiència sensible. Ningú no pot establir com és ‘realment’ el món: l’únic que sabem és ‘com el percebem’.9.- El model de ciència més coherent per a la majoria dels empiristes és l’inductiu. Tota ciència comença per analitzar casos i a partir de comprar-los elabora lleis. Només Hume discrepa d’aquesta tesi.
10.- A partir d’aquesta epistemologia es defensa una ètica emotivista (la moral és basada en els sentiments) i una política liberal (si no hi ha un coneixement universalment cert fora de lesmatemàtiques, cal deixar una absoluta llibertat de pensament).

ESQUEMA DE DIFERÈNCIES DESCARTES-LOCKE


Molt en resum, tota la crítica empirista al cartesianisme es fonamenta en dos punts: la primacia de l’experiència sobre la raó (que els porta a elaborar la teoria de la ‘tabula rasa’) i la relativitat de l’experiència (que sempre és singular i concreta). D’aquesta manera, conceptes com ‘substància’ o‘causa’ són analitzades d’una manera absolutament diferent segons s’analitzin des del punt de vista racionalista o empirista. Esquemàticament, les principals diferències entre Descartes i Locke són:   
 
 
 
TEMA:
 
 
DESCARTES
 
LOCKE
 
Origen del coneixement
 
Hem de cercar una certesa absoluta, la veritat indubtable per això no podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos en la...