apunts

Psicologia social
Tres conecpetes!
Psicologia Social Psicològica
què diu la Psicologia Social Psicològica? La preocupació de la PSP es centra en els determinants individuals de les conductes socials, és a dir, com les conductes socials influeixen en els processos psicològics. És a dir, estudia la relació entre l’individu i la societat, prioritzant la part més individual d’aquesta dicotomia.Això no vol dir que l’entorn sigui quelcom secundari, sinó que és el que modela i matisa allò individual. Fixeu-vos en les metàfores que es plantegen al mòdul: allò social seria el que modela la plastilina – que seria allò individual – o el vernís que dona diferents tonalitat i matisos a allò individual.
En aquest sentit, totes les orientacions que s’emmarquen dins de la PSP (elsocioconductisme, la psicoanàlisi i el sociocognitivisme) entenen l’individu i a la societat com dues entitats separades. És a dir, aquestes orientacions entenen que l’individu existeix amb independència de la societat a la que pertany. Que aquestes orientacions comparteixin la forma d’entendre la relació individu-societat, no vol dir que aquestes corrents tinguin les mateixes premisses de partida, sinó quecadascuna es fa unes preguntes i posa l’èmfasi en uns factors o altres a l’hora d’explicar el comportament de les persones. Per exemple, i simplificant molt aquestes corrents, el conductisme més radical diu que naixem en “blanc” (com a tabula rasa) i anem aprenent a partir de les associacions i relacions que anem establint entre els estímuls i les respostes. Des de la psicoanàlisi, es parla d’instints(eros com a instint de vida i thanatos com a instint de mort) i/o de les relacions inicials del nen amb el seu entorn com reguladors i/o determinants dels nostres comportaments. Per últim, des del cognitivisme, es parla d’estructures i processos cognitius que intervenen en el nostre processament de la informació, és a dir, en la nostra forma de percebre, d’entendre i de donar-vos a entendre i unllarg etcètera (que veurem al llarg de l’assignatura).
Com podeu veure, aquestes tres perspectives són molt diferents entre si, però parteixen d’una idea similar respecte a la relació individu-societat: l'individu té unes característiques essencials, universals per a tota la humanitat, que condicionen la seva relació amb la societat en la qual estan inserits. Per tant, l’objectiu de totesaquestes perspectives és investigar sobre com influeix i impacta la societat sobre els processos bàsics individuals.
En aquest sentit, i apropant-nos l’exemple de l’homosexualitat, la PSP ho explicaria d’acord amb factors innats, amb independència del context social, encara que sí reconeix que aquest context social pot influir en certa mesura. Per tant, podríem parlar en termes de personalitat, entermes d’aprenentatge (fixeu-vos que quan parlem d’aprenentatge, ens apropem més a la PSP que a la PSS... ja véreu a continuació perquè), en termes de processos cognitius, en termes de factors conscients i inconscients, etc. Des de la psicologia social psicològica podríem fer-nos preguntes com les següents: Com he aprés a ser homosexual? Quines experiències m’han fet ser com soc? Qui o què m’hainfluenciat sobre allò que penso o sobre la meva orientació sexual? Com controlo els meus desigs? Com controlo els meus pensaments? Com controlo la meva conducta? Quina és la meva personalitat? Què factors externs influencien en la meva orientació sexual? Quines són les causes de ser homosexual?Recordeu, de totes maneres que, encara que la PSP no reconeix la importància de la dimensió simbòlica (és adir, la importància dels significats), dels factors sociohistòrics i del paper del llenguatge, si que admet la importància que té la societat i l’entorn en les nostres pràctiques. Per això, podem dir que el nostre desig sexual i les nostres pràctiques sexuals estan influenciades per l’entorn o el context que ens ha tocat viure, per l’educació, etc. I, si diem això, estem parlant des de la PSP, ja...