Aristotil

EXÀMENS FILOSOFIA SELECTIVITAT.

SETEMBRE 2008 – opció A.
ARISTÒTIL, De l'ànima.
Explica breument el contingut del text.
Aristòtil és un filòsof del 384 a. C. Nascut a Grècia.
En aquest text, Aristòtil vol donar a entendre que totes les emocions provenen de l'ànima, però no perquè provenguin de l'ànima vol dir que el cos no hi té res a veure, sinó al contrari. Això és perquè el costambé s'encarrega del que se sent. El que passa, segons Aristòtil, és que l'ànima és qui sent i té les emocions, però és el cos que escolta l'ànima, que l'entén i que ho expressa a l'exterior.
El cos pot estar pendent només de l'ànima, o també de l'entorn per poder explicar amb més claredat i coneixement.

Explica les nocions aristotèliques de l'ànima i el cos i relaciona-les amb la teoria deles quatre causes.
La psicologia, o estudi de l'ànima, es considerada per Aristòtil com una part de la física. Per a ell l'ànima és el principi vital, el principi de la vida. Se separa de la concepció platònica que mantenia la idea d'una ànima separada, però empresonada en el cos.
Així doncs, cos i ànima constitueixen una sola substància i guarden mútuament la mateixa relació que matèria iforma. L'ànima és la forma del cos, que és matèria. L'ànima és també l'acte del cos, que pel fet de ser matèria, és la potència.
Aristòtil defensa la unitat de l'ànima i és per això que no es localitza a cap part especial del cos, sinó que és present en tot el cos. I no és l'ànima la que sent o pensa sinó tot l'home, gràcies a l'ànima.
Les funcions de l'ànima són les següents:
· Funciónutritiva.
· Funció sensitiva (de la que deriven la funció apetitiva i la motriu).
· Funció pensant.
Tots els éssers vius tenen ànima, però no totes les ànimes realitzen les mateixes funcions. L'ànima vegetativa, pròpia de les plantes, realitza només la primera funció, l'ànima sensitiva, pròpia dels animals, també realitza la segona i l'ànima humana o intel·lectiva les tres. Tot això comporta unavisió jeràrquica dels éssers vius.
La doctrina aristotèlica suposa la negació de la immortalitat de l'ànima humana. Malgrat tot Aristòtil afirma l'existència en l'home d'un enteniment agent que és una cosa “separada, immortal i eterna”. Aquest enteniment no és personal, sinó que és el mateix per tots els homes. Sobre aquest darrer punt no en dóna cap explicació, encara que sembla estar encontradicció amb la resta de la seva teoria.
Aristòtil assumeix la creença segons la qual la dona és inferior a l'home per natura, perquè té menys raó. I també per natura hi ha grecs bàrbars, homes lliures i esclaus: perquè la natura ha fet uns homes en els quals l'instint predomina sobre la raó. Certament, aquestes tesis resulten difícils d'entendre a la nostra mentalitat, però no ho són tant, situades alseu moment històric.

La física consisteix en l'estudi de la naturalesa. Aristòtil reprèn la tradició física científica dels primers filòsofs, que havia estat menyspreada per Parmènides i Plató, i revisant totes les teories anteriors arriba a la conclusió que eren incompletes o confuses.
La física aristotèlica tracta sobre els éssers composts de matèria i forma i dotats de moviment. Tambéla defineix com la ciència del ser sotmès al moviment i al temps.
La idea de moviment inclou no només el canvi de lloc, sinó també la generació, la corrupció, el creixement i qualsevol canvi o alteració d'una substància.
Al coneixement de la “Física”, Aristòtil afirma que conèixer científicament significa conèixer les causes. Pensava que els fenòmens del món físic no s'escauen per atzar, sinóper alguna raó, de manera que no hi ha res sense causa. Amb el temps, aquesta teoria de la causalitat (relació necessària causa – efecte) s'ha convertit en el nucli mateix de la ciència occidental.
Hem de considerar com a causes tots els factors que són necessaris per explicar un procés o un ser natural. Per això la física s'ocuparà d'analitzar les causes dels éssers naturals, que són les...