Arquitectura del ferro

ARQUITECTURA DE FERRO

Com conseqüència de la revolució industrial, es modifiquen els modes constructius tradicionals donant entrada a nous materials com el ferro colat. Aquesta confiança enl’industria, aquest perfeccionament maquinista plantejarà subsidiariament el major conflicte de tota l’arquitectura del segle XIX: el pugilasto entre arquitectes i enginyers. No convé desdenyar, tampoc, que,com reflexe del pensament social de l’època, uns i altres, aniràn superant els llimitats esquemes aristocràtics-religiosos de l’arquitectura de l’”Antic Règim” per aprofundir en les necesitats de lanova societat, que, com conseqüència de la ràpida concentració urbana, exigeix amb urgència sol.lucions als problemes de construcció de vivendes, sanejament, comunicació i abastiment.

Després d’unaprimera fase en la que es van realitzar obres d’enginyeries (ponts), l’us del ferro va cobrant carta de natura en la construcció d’edificis, on acaba per sustituir als elements sustentants més o meysornamentats. S’utilitza per a la construcció de cobertes i cúpules, generalitzant-se el seu ús per a tot assortiment d’edificacions. Complement d’aquestes construccions, fou el vidre, amb el que estancaven els edificis. Serà Anglaterra qui done el cop de gràcia als plantejaments tradicionals merced a la construcció del:

CRYSTAL PALACE_ Per a l’exposició Universal de Londres de 1851. Es tractad’una espècie de monumental hivernacle, tot de ferro i vidre, el destí del qual fou el de servir com a lloc d’exihibició de la primera de les grans exposicions; a més a més de poseir unes condicionsideals d’amplitud i lluminositat, el revolucionari edifici era desmontable i es va eregir en un temps rècord i amb un cost impensable fins aleshores.
El Palau de Vidre va acabar sent un pavelló de 600metres de llarg i 120 d'ample, amb una alçada de 34 m. L'edifici abastava una superfície enorme que només estava separat del món exterior per una coberta composta exclusivament de vidre espès i...