Art islamic

1. La formació de l'art islàmic
Si considerem la gran quantitat de monuments que s'han conservat dels tres primers segles d'història islàmica, la primera conclusió que en traiem és que, en els nivells més de tècniques i formes, tot just existeix res de nou. Pràcticament cada motiu decoratiu considerat aïlladament, cada unitat de planificació, cada detall de construcció i cada tipus d'objecte téun prototipus directe en les tradicions artístiques anteriors del Pròxim Orient i el Mediterrani. Les modificacions de la forma dels arcs que es donen a Còrdova o a la mesquita d' Ibn Tulun, i àdhuc els experiments amb voltes trobats al nord-est de l'Iran, no semblen ser més que canvis i exercicis evolutius.
Aquesta generalització té excepcions: en el terreny de la tècnica va aparèixer un art dela ceràmica totalment nou, i en la decoració l'escriptura àrab constitueix una important innovació iconogràfica i ornamental. Les unitats arquitectòniques d'origen iraní, com l' iwan, apareixen a Síria; en el nord d'Àfrica es trobaven dissenys decoratius sassànides; l'estuc va arribar a ser omnipresent com a tècnica de decoració.
Des d'aquest nivell de simples formes i tècniques podem passar alterreny més complex dels significats, el nivell en el que comencen a manifestar-se l'originalitat i el caràcter únic de l'art islàmic. Entre els diferents aspectes d'aquesta originalitat, un és principalment compositiu i distributiu. Encara que cap dels elements simples de la mesquita hipòstila era original, la composició d'un edifici acabat era diferent de la de qualsevol altre que el precedís. Enla decoració la nova distribució de formes característiques va adquirir un impuls especial: les representacions d'éssers vius varen disminuir, mentre que predominaven els elements vegetals i geomètrics.
Podem atribuir significats concrets a algunes de les formes. Sense sofrir alteracions importants en la seva forma, les torres esdevingueren minarets, els nínxols mihrabs, i una concentració denaus a una banda de l'edifici senyalava la qiblah sempre que aquestes característiques es trobessin en una mesquita. Les inscripcions àrabs esdevingueren elements iconogràfics concrets que definien el significat específic d'un monument.
Però l'aspecte més interessant de l'art islàmic primitiu és l'ambigüitat i l'ambiva1ència de significat, com si la forma visible no tingués significació fora de símateixa, o la significació de la forma vingués donada per altres mitjans. Una residència campestre, un ribat i un caravanserrall compartien la mateixa distribució formal; s'empraven els mateixos dissenys i tècniques decoratives per edificis totalment diferents. En aquests casos les diferències de finalitat i utilització no eren establertes pels monuments, sinó per les activitats que hi tenienlloc. Aquesta primacia de la vida humana i les necessitats socials explica també per què quasi tots els grups de monuments islàmics, des de la mesquita als estucs o l'ornamentació, eren flexibles i adaptables a diferents finalitats. L'art islàmic primitiu es caracteritza, a més de per la seva ambigüitat i flexibilitat, pel seu refús deliberat dels símbols. El contrast amb el desenvolupament cristiàmedieval és realment notable.
La formació de l'art islàmic es pot veure com:
* una acumulació i una distribució nova de formes procedents de tot el món conquerit
* una selecció conscient dels significats associats amb les formes
* com una creació d'un nombre limitat de formes noves característiques
Dins d'aquest procés es poden percebre algunes direccions que proporcionen al mateixtemps un sentit de l'evolució de l'art islàmic primitiu i alguns dels efectes que pretenia crear.
* una direcció és la progressiva influència de la pietat musulmana. Determinats aspectes del desenvolupament arquitectònic de la mesquita es poden atribuir a una creixent ritualització i a un sentit cada cop més gran del caràcter sagrat de la mesquita. Es pot proposar aquesta hipòtesi encara que no...