Art i les alteracions psicotiques

L’art és fonamentalment un mitjà d’expressió del psiquisme de qui ho produeix.

-Per tant, resulta lògic que les diverses alteracions psíquiques es manifestin també a través de la produccióartística.

salvem totes les peculiaritats personals, hi ha una sèrie de tret o característiques generals que són comunes a totes les formes de producció artística realitzades durant el patiment d’alguntrastorn psicopatològic.

- La depressió sol influir disminuint l’impuls a l’activitat i generalment, disminuint la creativitat de qui la posseeix.

Especialment si es tracta de depressionsinhibides, amb la qual cosa la producció artística es torna més pobre i escassa.

S’ha de distingir la depressió de les distímies depressives o inclús simple brotades ocasionals de l’estat d’ ànim, que noconstitueixen una depressió, sinó l’expressió d’ oscil·lacions de l’afectivitat més o menys normals, que de vegades precisament estimulant la producció artística.

És freqüent veure com algunapersona que es troba preocupada o amb un estat d’ ànim baix ( però sense arribar a tenir una depressió) tendeix a escriure o a tenir un altre forma de producció artística com una variant de comunicació idesfogament del que sent en aquells moments.

A l’autèntica depressió sol haver-hi un empobriment, en línies generals, del pensament, de l’activitat o la creativitat.

Els continguts de laproducció artística del depressiu solen prendre un cert colorit sombrejat i pessimista. Per exemple, en la pintura, es solen fer servir colors freds i foscos, com el negre, el marró, el blau marí, etc..La temàtica escollida està relacionada sovint amb la mort, grans desgracies, catàstrofes, amb el dolor o la malaltia, amb la destrucció, o amb una visió profundament pessimista de l’home, de la vidai del futur en general.

Els trets de traç solen ser rígids, durs i denoten moltes vegades una gran tensió emocional i components agressives.

Les ombres solen ser àmplies, accentuades i la...