Article Periodoco Abril 2013

4

7 D’ABRIL DEL 2013

més Periódico

El QUE ens empassem

Llegiu-ho

abans de menjar

A

l paladar li
costa distin gir les restes
d’excrements
en un pastís
de xocolata,
l’ADN del cavall en una hamburguesa o qualsevol altre intrús químic no desitjat
en el menjar. Però la confirmació de
la seva presència alarma una societat obsessionada per la salut i les calories. Al principi és un misteri pensaren com apareix matèria fecal en
unes postres d’Ikea. Però la resposta té un nom: globalització alimentària. Gràcies a aquesta globalització, el recorregut mitjà d’un producte comestible és actualment d’uns
5.000 quilòmetres diaris per tot el
planeta.
No es pot esperar menys, doncs,
d’una hamburguesa formada per
carn de mil vaques diferents o de la
majoria dels productes del supermercat, que hanviatjat per almenys
tres continents i han passat per moltes mans fins a arribar al plat. Són els
productes viatgers que durant la seva aventura pel món recullen de cada lloc un petit record: un additiu
per aquí, un envàs per allà. I tornen
a casa convertits en un volta i volta,
desbordants de color i en la millor
forma.
En la volta al món de costos mínims i sense assegurances de viatge, unproducte destinat a la indusAquests són productes de consum
corrent presents a qualsevol
supermercat. Detallem els additius
que s’amaguen sota claus i
eufemismes.

Productes de consum ordinari com les patates
fregides, la brioixeria, els refrescos de cola o les
salsitxes de frankfurt contenen conservants, colorants
i edulcorants aprovats, però gens saludables. Darrere
d’alguns també s’amaguen ladesforestació, el frau o la
superproducció. Llegir les etiquetes il·lumina.
PER ANGELA BIESOT

Barretes
DE PEIX
3Goma guar: El 2007 es va

detectar contaminació per
dioxines i pentaclorfenol en
aquest espessidor.
La Comissió Europea va
imposar condicions
per a la seva
comercialització: per
entrar a la UE ha d’anar
acompanyat
d’un informe analític.
3E461: Fins avui cap
estudi ha demostrat que
aquestestabilitzant, la
metilcel·lulosa, tingui
propietats tòxiques.
3Gasificant: És l’anomenat
‘llevat químic’. El bicarbonat
sòdic es troba en la majoria
de productes de brioixeria
industrial.

trialització veu realitats molt crues.
En l’univers dels productes químics
l’acompanyen també conseqüències com desforestació, canvi climàtic, malalties, fam, evasió fiscal,
deixalles, sobreproducció, frau...Totes conseqüències directes de la indústria alimentària que es preocupa
més pels seus guanys que per la salut
dels seus compradors.


Joc d’endevinalles
«Es diu que som el que mengem i
aquest és un model agrícola de pesticides i additius que tindrà conseqüències directes sobre la nostra
salut», lamenta Esther Vivas, investigadora de polítiques agricoalimentàries. «De fet, en els últims anys s’haPatates fregides
3Colorants: Són els

additius que plantegen
més diferències entre les
legislacions de diferents
països. En alguns estan
autoritzats, en altres
no. Solen utilitzar-se
en qualsevol producte
preparat.
3E621: Etiquetat també
com a ‘potenciador del
gust’ o glutamat monosòdic,
està considerat la nicotina
dels aliments. Un estudi de
la Universitat Complutense
de Madrid assegura que
éscapaç d’augmentar
la voracitat en un 40%.
Provoca ansietat i
més gana.

vist que el nombre de malalties relacionades amb el consum de determinats productes ha anat en augment,
fins i tot el càncer», afegeix. Hi ha
additius que a més a més d’espessir,
donar forma, color i gust han provocat l’augment de casos d’obesitat,
de diabetis i de tumors malignes.
«Per exemple, l’aspartam és un edulcorant nocalòric que endolceix sense ser sucre i que està a la majoria de
productes light. Està comprovat que
és cancerigen», explica Vivas. ¿Per
què no es retira immediatament del
mercat? «Els interessos corporatius
aconsegueixen silenciar-ho», diu
l’experta. Així, són molts els components químics que ens empassem
al consumir menjar industrial, i les
conseqüències que poden provocar
en l’organisme no estan...