articulo

Estancamiento diseñado deliberadamente
A Nova York, poc després que esclatés la crisi financera mundial l'any 2008, va advertir que si s’adoptava polítiques adequades, es podia assentar un malestard'un creixement lent i uns ingressos gairebé estancats durant molts anys.
El punt bàsic que va plantejar en l’economia dels EUA fa mitja dècada i fins i tot abans de la crisi es trobava malalta: vaser només una bombolla de preus dels actius, creada a través de regulacions de taxes d'interès baixes, un creixement desigualtat; una insatisfeta necessitat de reforma estructural, uns desequilibrisa nivell mundial, i un sistema financer amb la realització d'inversions que crearien llocs de treball, augmentarien la productivitat, i redistribuirien els superàvits amb l'objectiu de maximitzar larendibilitat social.
La resposta a la crisi de va ser per un augment de l'endeutament en molts països, pel fet que el col·lapse del PIB va acabar amb els ingressos dels governs. A més, la mancad'inversió, tant en el sector públic com en el privat.
Cada desacceleració en algun moment arriba al final. Una bona política aconsegueix que la desacceleració sigui més curta i menys profunda del quehagués estat si aquesta política no s'hagués implementat. Les polítiques que molts governs van adoptar és que la desacceleració sigui molt més profunda i més llarga del necessari, causant a mésconseqüències de llarga durada.
El PIB real per càpita (ajustat per la inflació) és més baix a Grècia, s'ha reduït aproximadament un 23%. Alemanya, ha registrat un miserable creixement anual mitjana del 0,7%durant els últims 6 anys. L'economia dels EUA continua tenint una mida 15% menor al que hagués tingut si el seu creixement hagués continuat.
La mitjana de l'ingrés real als EUA es troba per sota delnivell en què es trobava l'any 1989. Actualment és més baixa en comparació a la de es va registrar fa més de 40 anys enrere.
Analistes com, Robert Gordon, han suggerit que hauríem adaptar-nos a...