bases

BASES.
Ara parlarem de les bases, un concepte molt lligat als àcids, ja que, en la majoria de reaccions on intervenen els àcids hi apareix alguna base, això es degut a que la reacció entre aquestes dues substàncies, es neutralitza i forma aigua més una sal conjugada.
El concepte de base esta lligat als ions hidròxid (OH-) que s’encarreguen de formar l’estructura d’una base combinant-ho ambions d’elements metalls. Una base al formar dissolució aquosa es capaç de dissociar els ions dintre del medi. Com passa amb els àcids , una base és més forta si al entrar en contacte amb l’aigua pot dissociar-se completament o més fàcilment que una altra base que no ho pugui realitzar d’aquesta manera.
Per saber si un compost es bàsic o no, es comprova mitjançant, també, el concepte de pH, encaraque aquest, només mesuri la concentració d’ ions( H+ ), però això passa perquè el pOH , que mesura la concentració dels ions( OH-) es complementari amb l’anterior concepte, i per conveni així ho van acceptar, que els àcids i les bases es mesurarien amb la mateixa unitat.

Propietats.
Les principals característiques d’una base, que són contraries a la majoria de propietats de l’àcid, s’englobenen les següents, les més importants definides pel científic Boyle.
Les bases també tenen un gust amarg com els àcids.
Les bases canvien el paper indicador a color blau, causat pel seu nivell de pH que sol estar entre 7 i 14, depèn de la base.
Les bases tenen un tacte semblant al sabó, ja que aquest també forma part del grup de les bases.
Les bases són altament solubles en aigua, sobretot,les que són del grup dels hidròxids.
Les bases contenen un grup OH en la seva estructura, exceptuant l’amoníac(NH3) , una de les bases més conegudes.
Les bases són molt irritant per a la pell, ja que pot arribar a desfer el greix que apareix al cutis humà, i també són destructius en la majoria de teixits orgànics.
I per últim, les bases van molt lligades als àcids a l’hora de les reaccions deneutralització, on les propietats dels àcids i les bases s’anul·len per formar una sal, normalment dissolta, i aigua. Molta part del meu treball al laboratori ha anat lligat a aquestes reaccions àcid-base.

Les diferents teories.
Arrhenius va ser un dels principals pioners en la definició i descobriment del concepte, que avui en dia, definim com Base. La teoria d’Arrhenius es sostenia sobre ladissolució d’una base en un medi aquós i definia aquesta com el compost que al dissoldre’s en aigua, alliberava una gran quantitat d’ions hidroxil (OH-). Aquesta teoria no era del tot certa, ja que només es referia a base com aquell compost que s’estructurava amb el grup hidroxil (OH-), i en l’actualitat apareixen bases com l’amoníac que no conté cap grup hidroxil, com s’explica això? Les següentsteories de Bronsted - Lowry, i Lewis donen la resposta a aquesta pregunta.
Bronsted i Lowry que van ser dos científics europeus que van idear una teoria revolucionaria sobre els àcids i les bases per remodelar la teoria que va imposar Arrhenius anys abans.
La definició de base segons aquests dos científics acceptava altres medis per a la dissolució de la base, ja que en aquella època escomençava a investigar alguns nous dissolvents per als compostos, i arrel d’aquesta investigació es van trobar que hi havia compostos que actuaven com a base però sense portar cap grup hidroxil (OH-), i per això van definir una base com aquell compost que rep ions hidrogen (H- ). I l’aigua actuaria com un àcid en presència d’una base més forta que ella.
Per últim Lewis va donar una definició d’un àcid ouna base, que explicava millor com seria un àcid en l’àmbit orgànic, i feia menys referència a les dissolucions d’aquests compostos en un medi aquós. Lewis va estudiar més les bases fixant-se més en el món micro que en el món macro, ja que va definir els conceptes àcid-base, fent referència al par electrònic, és a dir, als electrons. Lewis definia una base com una substància o compost capaç de...