Baudelarie i el dandisme

El de París, Charles Baudelaire.




"L'home ric, ociós, i que fins i tot fastiguejat, no té una altra ocupació que córrer darrera de la pista de la felicitat, l'home educat en el luxe i acostumat des de ben jove a l'obediència dels altres homes, aquell en fi que no té més professió que la elegancia1". I es que ningú com el mateix Baudelaire defineix eldandisme de millor manera. El dandi és una persona refinada que prové de la burgesia i que aprofita tota la tecnologia originada a partir de la Revolució Industrial. Després de l'etapa de joventut de l'autor parisenc, el dandisme entra a formar part important de la seva vida.

En tota l'obra de Baudelaire apareix aquesta figura pròpia del capitalisme burgès. Representa l'individu enfront de lamassa. Aquest individu construeix la seva 'façana' des de l'aparença (actitud, roba, gestos ...), i mitjançant aquesta 'façana' pretén diferenciar de la resta de la societat. L'única finalitat és l'estètica.

Probablement, en el poema nombre VIII titulat El gos i el flascó de El Spleen de París, és on millor es reflecteixen les característiques esmentades anteriorment. En aquest breu poema,Baudelaire fa una analogia comparant el gos amb el públic (la massa). El que vol dir l'autor és que si li dónes a la gent el que vol, per molt que sigui "escombraries", triomfaràs.
"Ah, gos miserable, si t'hagués ofert un paquet d'excrements, l’hauries flairat amb delícia i potser devorat. Així, tu mateix, indigne company de la meua trista vida, t’assembles al públic, a qui no cal presentar perfumsdelicats que l’exasperen, sinó escombraries escollides cuidadosament2 ".
La diferència entre el dandi i la massa la podem trobar aquí. El dandi no busca agradar a la massa, ells només busquen l'elegància pròpia. I en aquest poema ridiculitza aquesta societat que, en molts casos, estria al camí fàcil d'acontentar als altres amb allò que volen. El dandi és un home hedonista, per al qual és més importantla forma que la finalitat, fins i tot és un individu que reprodueix cert menyspreu en el seu discurs, com podem observar en el fragment anterior.
A més, apareix com a element simbòlic i distintiu el perfum, que és un material molt refinat que el gos (i la massa) no pot valorar.
I si l'anterior poema representava fidelment l'ideal del dandisme, en el poema nombre XXIII d'aquest llibre, titulatLa solitud, reflecteix de manera clara la fugida de la vulgaritat que representa la massa. Aquesta vegada, els diaris són els que representen allò oposat al dandisme. Apareix el que es podria anomenar "prostitució fraternitaria", aquella gent que sempre necessita la companyia i que tenen por d'estar sols. En el següent fragment es resumeix la relació entre el dandisme i el poema:
"Jo sé que elDiable freqüenta gustosament els llocs àrids, i que l'Esperit del crim i la lubricitat s'inflama meravellosament en les solituds. Però seria possible que aquesta solitud sols fóra perillosa per a l'ànima ociosa i divagant que la pobla amb les seues passions i quimeres2 ". Baudelaire elimina, en un paràgraf, els prejudicis dels llocs àrids i de la soledat. D'una manera dandi, relativitza lanegativitat de la soledat i obre una porta a la possibilitat que hi hagi una solitud única i diferent, que a la vegada seria positiva.

El dandi menysprea els diners, només l'utilitza com un recurs per aconseguir la bellesa. I el que elogia és l'oci, deixant de banda el treball, que és una cosa negativa i poc productiu per al seu únic interès. "Si he parlat de diners, és perquè els diners ésindispensable per les persones que fan culte dels seves pasions1".

En el poema XXXI de El Spleen de París apareix un altre aspecte bàsic del dandisme: les dones. El dandi no té l'amor com la seva finalitat, però tots els ociosos tenen com a ocupació a les dones i la seva conquesta. I com els dandis es consideren ociosos per sobre de treballadors, han de compartir aquesta ocupació. En aquest poema...