Benet I Jornet 1

Biografia
Josep M. Benet i Jornet neix el 20 de juny de 1940 en el si d'una família treballadora, instal·lada al barri barceloní de Sant Antoni.
Als tres anys i mig, va ingressar al col·legi de Paüles del carrer Hospital, anècdota biogràfica que anys més tard va recollir a La
desaparició de Wendy. Als sis, va entrar als Escolapis de la ronda de Sant Antoni, on va cursar el batxillerat elemental.L'afició pel
teatre es va manifestar ben aviat al col·legi amb la seva participació en un parell de funcions teatrals.
Tot i les limitacions econòmiques i familiars, la lectura es converteix, ja des de la seva joventut, en una passió, tal com ell mateix
explica:
"A casa hi havia pocs, comptats llibres. No anàvem al teatre. Tanmateix, així que vaig aprendre a llegir (em va costar, era molt talòs),el llibres se'm van convertir en una passió. Entre demanar que em regalessin una joguina o un llibre (no hi havia mitjans per a les dues
coses), preferia un llibre." (Benet i Jornet, J.M.: "Qui sóc i per què escric", dins L'escriptor del mes. Generalitat de Catalunya, 1993)
Llegia novel·les de "duro" en castellà: Alf Manz (lladres i serenos); José Mallorquí (oest); George H. White (ciència-ficció)i Marisa
Villardefrancos (sentimental) i alguns clàssics com Juli Verne o Karl May. Però sobretot llegia tebeos, els quals van ser la seva
distracció constant, durant anys. Ell mateix, amb un paper qualsevol, se'ls fabricava. En va produir col·leccions senceres, incloent-hi
dibuix i text. Aquells tebeos, en què es conjugaven la imatge i el diàleg, van ser, potser, el primer pas cap al teatre.Pressionat per la família, va ingressar a l'Escola Industrial per realitzar els estudis de peritatge, però no els va finalitzar. Als divuit
anys va decidir no tornar a l'Escola i acabar el batxillerat superior. Després, va anar a la universitat, on va cursar filosofia i lletres. Per
a Josep M. Benet i Jornet aquesta experiència va ser molt important. L'objectiu no era estudiar una carrera, era trobarla manera
d'aprendre a escriure. No va ser a les classes, però, on va trobar resposta a les seves inquietuds, sinó en els companys, amb els quals
va compartir la literatura i la reflexió.
L'any 1962, es va apuntar com a alumne lliure a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), on va conèixer Ricard Salvat, Maria
Aurèlia Capmany, Carme Serrallonga, Josep Montanyès, Fabià Puigserver i FrancescNel·lo entre d'altres. La relació amb alguns d'ells
va ser força enriquidora, tal com ell mateix reconeix:
"La Maria Aurèlia era una persona que realment tenia molt de tracte amb tothom i incitava la gent perquè xerrava molt; et portava a
casa seva en festes que feia en un pis petitó de la Rambla de Catalunya, dalt d'un àtic, i allà ens amuntegàvem tots i ens parlava de
París, del que havia vist,parlava del Nouveau Roman, incitava a llegir llibres... Realment va ser important la relació amb ella. També
resultava interessant parlar amb la Serrallonga, d'una manera més reposada i, després, evidentment, amb els companys. Però, sobretot,
la Maria Aurèlia era, en aquest sentit, un motor d'explosió bastant considerable." (Nadal, M.: "El teatre, el joc apassionat de Josep M.
Benet i Jornet", dinsL'escriptor del mes. Generalitat de Catalunya, 1993)
L'any 1963, empès per Adrià Gual, es va presentar al premi Josep M. de Sagarra, que va guanyar amb Una vella, coneguda olor. Així,
va encetar la seva carrera com a autor dramàtic, i es va fer realitat un somni perseguit al llarg dels anys.
Josep M. Benet i Jornet sempre havia volgut ser escriptor, però la manca de confiança i les circumstànciespersonals, li feien pensar
que es tractava d'un desig irrealitzable:
"Un bon dia, per les bones, sense haver anat pràcticament al teatre, vaig decidir que escriuria per al teatre; però jo em pensava [...] que
el que escriuria mai no s'estrenaria, ni tan sols es publicaria... em semblaven coses massa grans, llunyanes, impossibles. Així i tot,
tenia ben clar que tota la vida escriuria." (Burguet,...