Josep M Benet I Jornet
ben xicotet, la lectura es va convertir en el seu passatemps preferit, encara que ladelicada situació
económica de la seua família limitava la seua passió. Presionat per la seua família, va ingresar a l’escola
industrial, pero als 18 anys va decidir acabar el batxillerat. Després, vaestudiar Filologia Romànica en la
universitat de Barcelona. Aquesta va ser una etapa molt important de la seua vida, no per les classes, sinò
pels seus companys, amb els que va compartir la seua passióper la literatura.
A l’any 1962, anà a l’Escola d’art dramàtic Adrià Gual, i a l’any següent, empès per Gual, es va presentar al
premi Josep Maria de Sagarra, que va guanyar amb la seua obra “Una vella,coneguda olor”, que suposà
l’inici d’una gran carrera com autor dramàtic.
Paral·lelament a la seua creació teatral, ha desenvolupat una intensa trajectòria com a guionista de
televisiò, i esresponsable de les primeres sèries produides per la televisió catalana.
Les seues obres solien contenir històries secundàries de divorcis, adulteri i homosexualitat, mitjantçant les
quals s’intentavatransmetre el valor de la tolerància.
A l’any 2013 se li va concedir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
La seua obra es un popurrí de moltes influències tan temàtiques com tècniques. Autors com ÀngelGuimerà, Salvador Espriu o Harold Pinter van influir molt en les seues obres. Dins de la producció
dramàtica podem distingir les tendències realista, que evoluciona a temàtiques mès íntimes iexistencials,
mítica, experimental, teatre infantil i les adaptacions.
La vessant realista es presenta a “Una vella, coneguda olor” o “El gos del tinent.”, encara que també es
manté en altres pecesposteriors. En aquestes obres planteja problemes individuals i col·lectius, i per a
escriure-les es basa en tècniques d’origen costumista, com ara el realisme espanyol dels 50, el melodrama
cinematogràfic o...
Regístrate para leer el documento completo.