berga

Berga, i el seu agregat de la Valldan, gaudeixen d'una posició estratègica i privilegiada al peu dels primers contraforts del Prepirineu, en un estatge de muntanya mitjana, amb boscos, prats,torrents i fonts, orientada cap a migdia i protegida de les inclemències de la climatologia.

És en la proximitat del riu Llobregat, la qual cosa vol dir que està vora d'un corredor natural que comunicales terres de muntanya amb les més baixes que duen, finalment, al pla del Bages. No és d'estranyar, doncs, que en un lloc amb aquestes característiques l'home prehistòric hi visqués de forma estable avegades, i en altres hi passés llargues temporades.
Història

La ciutat de Berga' deu el seu origen en Vergneum[2][3] capital del territori dels bergistans, on s'aixecaria el Castrum Bergium de laRepública de Roma.

Els comtes de Cerdanya van establir-hi, a començaments del segle X, la capital d'un vescomtat dependent del comtat de Cerdanya, el comtat de Berga. La bastida de la muralla elsegle XIV, enderrocada parcialment quatre segles més tard, va ser un fet essencial per crear nuclis poblacionals al terme. Partidària de la generalitat durant la guerra dels remences, l'any 1468 va serocupada pel príncep Ferran.

Un fet molt destacable és que a la baixa Edat Mitjana, amb motiu de les festes del Corpus, es va iniciar la Patum.

Durant la Guerra dels Segadors, la ciutat caigué enmans franceses en 1655 i recuperada per les tropes de la monarquia hispànica, enviades pel Virrei de Catalunya Joan Josep d'Àustria sota el comandament de Juan Mata.

Durant la Guerra de successióespanyola, Berga, juntament amb altres ciutats com Fraga o Cervera, va decantar-se per bàndol borbònic, perquè estava enfrontada a Cardona, on eren favorables als Habsburg, per això se'ls va conèixercom a enclavaments botiflers.[4]
Gravat de Berga durant la Primera Guerra Carlina. Hi destaca el Castell de Sant Ferran i, al fons, la muntanya i el santuari de Queralt

Durant la guerra contra...