berlin

berlin s l’un amb l’altre. La conclusió del capítol recau en dos camins principals ha destacar, que l’autor del llibre explica extensament per poder clarificar-los, a través d’exemples.

El primercamí està relacionat amb els controls externs i interns que no són del tot fiables. El ‘Carisma’ el defineix con el tipus d’autoritat social que no es basa en la legalitat ni en la tradició, sinó enl’impacta extraordinari que exerceix un individu en un grup determinat; el carisma ve a ser un desafiament apassionat i amb molta força contra el poder de les pre definicions on comença una revolució quequant aquest es refreda les antigues costums tornen a reafirmar-se i reaparèixer. Webber pensa que el carisma es una de les principals forces motrius de la història per produir canvis. Es sap que lasocietat coacciona i crea, i que els nostres actes acaben configurant això, aquest fet es el que s’anomena paradoxa de l’existència social. La transformació, el distanciament i la manipulació sónformes diferents de poder canviar els sistemes de control.

La transformació és la possibilitat d’ oposar-se als controls interns i externs, el no reconeixement i la contra definició de les normessocials son revolucionaries.
El distanciament és un mètode de resistència cap als controls, les persones s’aparten del escenari i s’introdueixen en el seu propi món emportant-se el llenguatge, elsconeixements que ha après de la societat, això s’ha anomenat ‘subunivers’.

La manipulació és on l’individu no intenta transformar les estructures social, ni distanciar-se sinó que el que vol ésaprofitar-se segons els seus interessos personals. L’èxtasi és l’acte de situar-se fora de la rutina de la societat que algú ja dona per sabut, transforma el nostre coneixement de la societat de manera que aixòque eren dades passen a ser possibilitat. La teoria de la sociabilitat creada per G. Simmel, diu que és un joc de societat especial que ens ensenya a descobrir els bons actors socials del món....