Biografia John Dewey

John Dewey va ser el filòsof nord americà més important de la primera meitat del segle XX. Dewey va néixer a Burlington (Vermont, Estats Units) el 20 d’octubre de 1859, justament l’any en que Charles Darwin va publicar “El origen de las especies” i Karl Marx “Crítica de la economía política” i va morir el dia 1 de juny de 1952 a Nova York.
Al llarg de la seva extensa carrera, Dewey vadesenvolupar una filosofia que advocava per la unitat entre la teoria i la pràctica. El seu pensament es basava en la convicció moral de que “democràcia és llibertat”, pel que es va dedicar durant tota la seva vida a elaborar una argumentació filosòfica per fonamentar aquesta convicció i per arribar a portar-la a la pràctica. El compromís de Dewey amb la democràcia i amb la integració de la teoria i lapràctica va ser sobretot evident en la seva carrera de reformador de l’educació.
Es va graduar a la Universitat de Vermont l’any 1879 i després d’un breu període com a mestre d’escola en Pennsylvania i en Vermont, l’any 1882 va continuar el seus estudis en el departament de filosofia de la Universitat John Hopkins de Baltimore (Maryland), primera institució que va organitzar els estudisuniversitaris basant-se en el model alemany, on va tenir com a mestre a G.S.Morris, G.Stanley Hall i Ch.S. Peirce. Li va influir especialment, l’ambient hegelià de la universitat. Més tard va declarar que l’empremta es reflexa en tres trets que li van influir notablement: el gust per l’esquematització lògica, l’interès per les qüestions socials i psicològiques i l’atribució d’una arrel comú a l’objectiu isubjectiu, a l’home i a la naturalesa.
També va ser influenciar per idees evolucionistes derivades de Darwin.
Al obtenir el doctorat en Filosofia l’any 1884, fent-se filòsof i adherint-se al pragmatisme, amb una tesis sobre la psicologia de Kant, Dewey va acompanyar a Morris a la Universitat de Michigan, on el va succeir en la direcció del departament de filosofia.
Posteriorment, es va ferassistent de filosofia en Ann Arbor, Michigan, que va exercir entre 1884 i 1894.
Dewey va conèixer a la seva futura dona, Alice Chipman, que havia exercit en l’escola primària durant varis anys. En 1886 es van casar, van tenir sis fills, encara que dos d’ells van morir en el curs de sengles viatges a Europa, un en 1895 i l’altre en 1905. Per compensar aquesta última pèrdua, van adoptar, també enEuropa, a un nen italià.
Alice va influir més que ningú en el fet d’interessar a Dewey en els temes educatius i va col·laborar estretament amb ell, particularment durant el període de la University Elementary School, la popular Escuela Dewey de la Universitat de Chicago, en la qual Alice va arribar a ser directora. Dewey va reconèixer que Alice havia donat sentit i contingut a la seva tasca i queva tenir una influència important en la formació de les seves idees pedagògiques. Alice Chipman, dona de John Dewey, va morir l’any 1927.
Dewey va començar a interessar-se per l’ensenyament públic i va ser membre, fundador i administrador del “Club de Doctores” de Michigan, que va fonamentar la cooperació entre els docents d’ensenyament medi d’ensenyament superior de l’Estat.
En 1895 Dewey es vatraslladar a la Universitat de Chicago, on el president de la Universitat de Chicago, William Rainey Harper, li va invitar a aquesta nova institució.
Dewey va insistir per que el seu nomenament inclogués la direcció d’un nou departament de pedagogia, aconseguint que es creés una “escola experimental” per poder posar les seves idees a prova. Va ser director del Departament de Filosofia,Psicologia i Pedagogia, sent a la vegada, director de l’Escola-Laboratori de la Universitat de Chicago, que va obrir les seves portes al gener de 1896.
Allà va forjar el seu definitiu interès cap a l’educació, va assajar en el terreny pràctic les seves idees pedagògiques i va publicar varies obres sobre pedagogia, entre elles The School and Society (1899). Es va relacionar amb pragmatistes com...