biologia

Fitxes plantes medicinals
•Lavandula(lavanda):Aquesta planta herbàcia de fins a 70 cm d'altura posseeix tiges llenyoses, els quals al seu torn, aquestes, dotats de fulles oblongues d’aproximadament 10 cm de llarg i 0.5 cm d'ample, disposades a la part interior de la tija. Les seves fulles campanulades, bilabiades i secretores d'oli essencial solen ser de color violaci i es troben agrupades enespigues terminals. Aquesta planta acomiada una olor fragant utilitzat comunament en aromatitzants artificials.
A nivell digestiu : Freqüentment les seves inflorescències són utilitzades en forma de tisanes que estimulen la digestió i per les seves qualitats antiespasmòdiques ajuden a combatre els dolors causats per la indigestió.
Per via externa: Els banys amb l'aigua producte de la decocció deles seves flors són utilitzades per a calmar dolors causats per nafres o ferides .
En alguns països l' "esperit d'espígol" és utilitzat per combatre el reumatisme i es prepara amb 100 grams de fulles i flors de lavanda, les quals deixen en maceració amb 1 litre d'alcohol durant nou dies. Després d'aquest temps i una bona filtració ja estarà llest per servir.
Per complementar altres tractaments iaixí aconseguir que la febre cedeixi és aconsellable barrejar 2 gotes d'oli essencial de lavanda i 2 d' eucaliptus en una cullerada d'oli d' oliva . Aquesta barreja aplicada a la planta dels peus del malalt és molt eficaç a l'hora de disminuir les febres ocasionades per refredats o infeccions.
Beneficis a nivell digestiu, reumatològic i dermatològic.
La planta de lavanda, també coneguda comespígol, és oriünda de la zona mediterrània del continent europeu. Es distribueix en països com Itàlia i França, encara que el principal productor d'aquesta planta és Espanya. Prefereix els terrenys calcaris i secs, així com els assolellats del nord de l'Índia.

•Aloe(aloe vera): Es tracta d'una planta vivaç i suculenta, la qual posseeix una tija llenyosa que aconsegueix alçar-se fins als 70 cmd'altura, encara que en algunes zones tropicals és s'han trobat espècies amb més de 10 metres d'altura. Les seves fulles arriben als 80 cm d'altura, són lanceolades, suculentes i amplexicaules (que abraça la tija), amb marge espinós i d'un color verd grisenc. Les fulles tenen una polpa transparent i viscosa, mentre que les flors són campanulades, de fins a 3 cm de longitud i es troben disposades enuna espiga terminal. El fruit és una càpsula loculicida.
A nivell digestiu: L'àloe posseeix qualitats com emenagogo i purgant , per la qual cosa és recomanat com laxant. També pel seu efecte tònic és freqüentment utilitzat per millorar les funcions digestives. Es recomana en casos d' estrenyiment crònic, i la seva acció laxant es genera després de 8 hores d'haver estat consumit.
Per combatre elrestrenyiment és recomanable cuinar 5 grams de llinosa (Llavor del lli) en una tassa d'aigua, un cop bulli es deixa reposar per alguns minuts i es porta a la liquadora juntament amb 3 cullerades de suc de sàbila. Aquesta beguda ha de ser ingerida immediatament després de preparada i s'haurà de fer tres vegades al dia.
Una recepta complementària en tractaments contra les afeccions de còlon ésbarrejar una cullerada de suc d'àloe vera, una cullerada de mel d'abelles , el suc d'una taronja dolça i un got d'aigua. Aquesta barreja ha de ser liquada i colada a preferència del pacient per prendre tots els matins en dejú.

Per millorar els processos digestius és recomanable barrejar en dos gots de llet bullida o pasteuritzada 3 cullerades de suc de sàbila, i dos gots d'aigua. Els ingredients esliqüen i es deixen reposar una estona. Aquesta beguda ha de ser ingerida durant la resta del dia, i si cal es pot endolcir amb mel d'abelles al gust.
Sense cap dubte els beneficis més importants que aquesta planta presenta és a nivell dermatològic:
Per a la pell: El gel de l'àloe des de l'antiguitat s'ha utilitzat per combatre afeccions de la pell, ja que no només posseeix excel·lents...