biomolècules

Es diuen elements biogènics o bioelements aquells elements químics que formen part dels éssers vius.
1. Bioelements primaris o principals. Son els majoritaris de la matèria viva. CHON (hidrogen, oxigen, nitrogen, carboni). La major part de les molècules que formen els essers vius tenen una base de carboni. Algunes propietats del carboni:
Forma enllaços covalents, que son estables i acumulenenergia.
Pot formar enllaços de fins a quatre elements diferents, el que dona variabilitat molecular.
Pot unir-se a altres carbonis, formant llargues cadenes.
Els compostos poden ser transformats per reaccions químiques.
2. Bioelements secundaris. Es troben en forma iònica. (sodi, potassi, clor, iode, calci, magnesi i ferro)
3. Oligoelements. Son els elements químics que estan presents en elsorganismes de forma rudimentari , però que son indispensables per al desenvolupament de l’organisme.(ferro, manganès, coure, zinc, fluor, bor, silici, crom...)
Els bioelements es combinen entre si per a formar les molècules que componen la matèria viva, biomolècules o Principis Immediats. Les biomolècules inorgàniques son les que no estan formades per cadenes de carbonis (aigua, sals minerals,gasos). Les molècules orgàniques estan formades per cadenes de carboni (glúcids, lípids, pròtids i àcids nucleics).
REGULACIÓ OSMÒTICA
La osmosis, es com una difusió passiva, que es caracteritza pel pas de l’aigua, dissolvent, a traves de la membrana semipermeable, des de la solució mes diluïda fins a la mes concentrada.
La pressió osmòtica es la pressió que seria necessària per a parar el fluxd’aigua a traves de la membrana.

SALS MINERALS
Son biomolècules inorgàniques que son als éssers vius de forma precipitada, dissolta en forma de ions o associada a altres molècules.
Precipitades: les sals es formen per unió amb una base, alliberant aigua. En forma precipitada formen estructures dures, que proporcionen estructura o protecció. (esquelets, closques,..).
Dissoltes: les salsdissoltes a l’aigua poden realitzar diferents funcions:
Mantindre el grau de salinitat.
Controlar canvis de pH, mitjançant l’efecte tampó.
Controlen la contracció muscular.
Produeixen gradients electroquímics.
Regular l’activitat enzimàtica.
Regular la pressió osmòtica i el volum cel·lular.
Associades a altres molècules: els ions poden associar-se a molècules. Ex. La hemoglobina pot transportaroxigen per la sang gràcies a l’ ió Fe+, els citocroms actuen com a transportadors d’electrons perquè tenen un ió Fe+, la clorofil·la captura energia lluminosa per contenir un ió Mg+ en la seva estructura..
ELS GLÚCIDS
Son biomolècules formades bàsicament per carboni, hidrogen i oxigen, en una proporció semblant a Cn H2n On. També anomenats hidrats de carboni.
Funció energètica:Són elsprincipals “magatzems” d’ energia química potencial. Aquesta energia es necessària per a mantindre les activitats fisiològiques cel·lulars i es alliberada poc a poc en els processos oxidatius (catabolisme).
Funció estructural: molts glúcids conformen determinades estructures cel·lulars (com les membranes plasmàtiques i les partes cel·lulars) i altres són components estructurals de molècules vitals (comels àcids nucleics).
a. Monosacàrids: Formats per una sola cadena. S’anomenen afegint la terminació -osa al nombre de carbonis, ex. Triosa, tetrosa, pentosa...
Son sòlids, cristal·lins, hidrosolubles i de gust dolç. S’oxiden fàcilment.
Trioses, formades per tres àtoms de carboni, son abundants dins la cèl·lula ja que formen part del procés de degradació de la glucosa.
Tetroses, formades perquatre àtoms de carboni. (d-treosa, eritrosa).
Pentoses, cinc àtoms de carboni. ( ribosa, desoxiribosa)
Hexoses, formades per sis àtoms de carboni. Son la glucosa, que es troba en altes concentracions a la sang, funcions de reserva energètica. La d-mannosa que es troba als teixits vegetals. La fructosa que es troba a la fruita.
b. Disacàrids: formats per la unió de dos...