Bogeria i creativitat



ÍNDEX
Pàg.
1. PRESENTACIÓ 2
2. COS DEL TREBALL 3

Percepció i sinestesia en la creativitat 4
Relacions de causalitat? 5
Relacions entre personliatat, l’esquizofrènia i la creativitat 6

3. CONCLUSIONS 9
4. BIBLIOGRAFIA 10













1. PRESENTACIÓ

¿ Quina és la entre creativitat i psicopatologia ? ¿ Lacreativitat predisposa al desenvolupament de determinats trastorns mentals com ara el trastorn esquizofrènic i trastorn afectius? ¿ Com es poden establir els límits entre bogeria i creativitat des d’un punt de vista psicològic? ¿Existeix una associació biològica entre la creativitat i el trastorn bipolar?
Al llarg del present treball s’intentarà donar resposta a les qüestions plantejadespartint de diverses investigacions realitzades al respecte, que aborden l‘assumpte mitjançant l’ estudi biogràfic de diversos personatges amb una trajectòria d’activitat creativa o bé investigant la psicopatologia d’individus considerats creatius. També es farà esmena de diversos estudis que comparen la prevalència de psicopatologia en depressió, alcoholisme i conductes suïcides amb característiques “inusuals” de la personalitat i el procés creatiu.












2. COS DEL TREBALL

Creativitat i psicopatologia constitueixen una relació binomial la qual ha estat objecte de diverses discussions al llarg de la història, però la dificultat per a comprovar el procés creatiu dels humans i la complexitat pel que fa a la xara neuronal cerebral dificulta la investigació de l’associacióentre genialitat i bogeria.
Tal com afirmen Cirlot i Manonelles (2011), la creativitat és un procés essencial per al desenvolupament de a civilització humana i , de fet la seva relació amb la psicopatologia s’ha estudiat al llarg de les civilitzacions, de manera que els primers estudis es remunten a l’època de l’ Edat Mitjana. Al llarg de la història, el concepte de “creativitat” ha evolucionati ha passat de ser considerat, tal com afirmava Erasmo de Rotterdam “ quelcom semblant a un do atorgat pels déus”, a una característica personal moltes vegades lligada a aspectes patològics de la personalitat. No ha estat fins els darrers anys però, que no s’han utilitzats aproximacions neurocientífiques per tal d’abordar el tema de manera sistemàtica.
A continuació s’ expliquen lesaportacions de diversos estudis afectuades de la vessant biogràfica realitzats durant la dècada dels anys 90. Aquests avaluen la prevalència principalment de trastorn d’alcoholisme, trastorn afectiu de la personalitat i trastorn bipolar en biografies de mostres de genis i artistes per tal d’extreure conclusions , comparant els resultats amb la població normal o relacionant els símptomes dels artistes ambel seu grau de producció creativa.
Schilds Kraunt et al. ( 1994, citat a Chávez, R.A. i Lara, M.C. 2001) repassa la biografia de 15 artistes expressionistes, els quals són diagnosticats a través dels criteris del DSM-III-R amb trastorns d’alcoholisme y trastorns afectius. En aquesta mostra es manifesta una alta incidència de la conducta suïcida i una gran prevalència de psicopatologiadepressiva.
Adreasen ( 1987, citat a Chávez, R.A. i Lara, M.C. 2001) coincideix amb els resultat obtinguts per a Kraunt ( 1994) ja que també localitza una gran incidència de trastorn afectiu i alcoholisme en la mostra de 30 escritors. A més a més troba una correlació molt positiva entra la incidència d’aquests trastorns afectius i el fet que algun dels seus familiars fossin creatius.
L’estudi realitzarper Ludwing ( 1994, citat a Chávez, R.A. i Lara, M.C. 2001) és igualment congruent amb els resultats exposat fins ara. L’autor dóna evidències d’aquesta relació al comparar un grup de 59 escritors amb un grup control, similar pel que fa a la variable edat i condició socioeconòmica, entre d’altres. Els resultat plasmen més incidència de trastorn afectiu - sobretot si hi ha una història de...