buda


















1.- Països on es troba
Al sud-est asiàtic es va establir primer a Ceilan (actual Sri Lanka) al segle III aC, des d'on va passar a Birmània i a Tailàndia, Laos, Kampuchea o l'Illa de Java. En aquestes cultures es van establir i es van preservar especialment les escoles Theravada, que practicaven un camí d'alliberament personal.
Pel Nord, el budisme es vaexpandir des dels actuals Pakistan, Afganistan, cap a Àsia Central ; al Nepal, Bhutan, Sikkim, Ladakh i al Tibet, des d'on passaria a Mongòlia i a la cultura buriata de Rússia; i a la Xina, des d'on arribaria al Japó i a Corea, i d'aquí a Vietnam. En totes aquestes cultures es van establir principalment escoles budistes mahayana, que practiquen un budisme universalista que aspira a aconseguir elbenestar de tots els éssers.
El primer contacte del budisme amb una cultura occidental va tenir lloc uns cinc-cents anys després de la mort de Buda, en la denominada cultura de Gandhara, que va prosperar entre els actuals Pakistan i Afganistan, i on els grecs bactrianos, descendents d'Alexandre el Gran, havien adoptat el budisme.
Posteriorment , els contactes d'Occident amb el budisme van ser aïllatsi esporàdics, principalment a través de viatgers i comerciants de la ruta de la seda i, més tard, a través de missioners cristians, però sense que contribuïssin a un intercanvi de pensament. En temps més recent van ser els països amb colònies a Orient, com Gran Bretanya, França o Rússia els que van mantenir contacte amb cultures budistes, i despertar l'interès pel budisme de reconeguts pensadorsi artistes. Al segle XIX, es constata l'existència de budistes occidentals en diversos països europeus, algun amb ordenació de monjo, i al segle XX ja s'estudia la filosofia i es practica el budisme en universitats d'aquests països.


2.- La vida de Buda: Descoberta del sofriment, el sentit de la vida, la il.luminació i els deixebles.
Va néixer a Kapilavastu, actual frontera entre Nepal il'Índia l´any 560 a.C. i va morir a Kusinagara, l´any 480 a.C. Era un príncep indi del clan dels Sakyas, fundador del budisme. Hi ha un cert consens a situar el seu naixement en el d'una família de casta elevada. El seu pare, Suddhodana, era monarca dels Sakya, clan de la regió de Kapilavastu. A la seva mare, Maya, no va arribar a conèixer-la, doncs va morir una setmana després que ell naixés. Desprésd'una infància i una adolescència pròpies de la seva procedència cortesana, es va casar amb la seva cosina Yasodhara, amb qui va tenir un fill (Rahula).
Als vint anys, fastiguejat de la seva condició principesca i molt afectat pels sofriments dels seus semblants, va decidir abandonar el palau patern per trobar la causa del dolor humà i una via cap a la llibertat. Amb aquesta finalitat, es valliurar a l'ascetisme més rigorós, del qual, però, no va extreure cap coneixement .
Després de diversos anys d'infructuosa meditació, el dia de lluna plena de Vesakha (maig del 523 a.C.) es va asseure sota una figuera sagrada a Uruvela, a la vora d'un afluent del riu Ganges, disposat a no moure´s d'allí fins a arribar al veritable coneixement. Aquest li va sobrevenir durant la nit, un cop superadesles temptacions que per allunyar-lo de la seva fi va disposar el déu Mara, i Gautama va obtenir la il · luminació, i es va convertir des de llavors en el Buda, que significa l'Il · luminat.
A partir d'aquell instant va dedicar la resta de la seva existència a predicar el dharma, és a dir, la doctrina o llei suprema de totes les coses. Els seus primers deixebles van ser cinc ascetes, anticscompanys seus, davant dels que va pronunciar a Benarés el seu primer sermó, conegut com Discurs sobre el moviment de la roda del dharma, i en el qual va explicar per primera vegada la doctrina de les Quatre Veritats. Aquests cinc ascetes van ser els primers integrants de la sangha («la comunitat»), la qual va ser ampliada durant els següents anys, dedicats íntegrament per Buda a la difusió de la...