cafe de la granota

Un barril de sabó moll:



Tot comenta amb un dia lleig enagrit, d’aquells dies que fan esmolí els nervis.

Al port la tripulació de Pere Camps descarregava un barril de sabó moll que havien embarcat a Fèlix a la matinada.

El patró va ordenar amb en Florenci, un dels peons que portes el barril a la botiga d’Adelaida. La botiga era ala punta de dalt del carreró de Sant Francesc.

Alpobre noi s’he li feia pesat, però de mica en mica ho pujava. Es posà a ploure. Uns minuts desprès s’escoltà un tro. Tothom despavorit va sortir al carrer i van veure que el barril d’en Florenci s’havia esclafat al bar d’Alexandre. Tot el paviment estava ple de sabó i amb la pluja es va convertir en escuma.

Ningú no va saber que li va passar amb en Florenci, pot ser el cansament o pot ser elbarril s’he li va esmunyir de les mans.



La Plaga de la ribera:



En Jeroni Espriu una carta al Director de la Presó per a que hi accepti a Valerià (La Plaga de la Ribera). Per poder-li ensenyar un ofici i fer-lo un home de bé.



Absoltes i sepeli de Nicolau vilaplana:



El cronista escolta atentament a Cristòfol mentre li explica històries d’aquella vila a la vora esquerra del’Ebre.

Li explicà l’enterrament de l’oncle Nicolau que va succeïr el mateix dia que es celebrava el parit més important contra els de Masos de Cinca.

La gran majoria de gent de la vila se’l va perdre per assistir a l’enterrament. On des de allà escoltaven els gols i els xiscles dels aficionats.

Vint anys després algunes persones no ho han acabat de pair i alguns retreuen al fill grande l’oncle Nicolau, però ell no en té cap culpa.



Paraules des d’un Oliver:



Un pocavergonya volia robar-li les olives a l’Isidre. Aquest li inventà una història poc creïble i l’Isidre el baixa de l’arbre a cops de bastó.





Informe provisional sobre la corregida d’Elies:



Tot dura uns minuts.

Els minuts que dura la corregida de l’Elies Santapau entre la seva casai el cafè Silveri.

L’Elies corria desesperat per dir-li a l’ordinari que no portes les medicines.

Tothom es va fixar en la hora i en tots els detalls d’aquell esdeveniment i es va quedar gravat en la memòria del poble.

L’Elies es caracteritzava per ser molt “estalviador” i tacany, un rasca-butxaques.

Va córrer tan només per estalviar-se unes quantes monedes.



Futbol de ribera:Els aficionats de l’equip de la ribera amenaçaven a l’àrbitre de tirar-lo al riu si no guanyaven.



Mentre jugaven, al principi es va desencadenar o quasi, l’intent d’una revolta, ja que l’àrbitre no va anul·lar un gol que no havia entrat a porteria.



Al llarg del partit els aficionats anaven vomitant insults cara l’àrbitre.

Gràcies ala pluja, el caudal el camp es va inundarun pam. El més important va ser que l’equip contrari no havia estat en un lloc com aquell i gràcies això i aprofitant-se del seu desconcentrament els de la Ribera els van fer sis gols.



Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues:

Miquel Dalmau fa escriure una carta a Miquel Garriga per la Senyora Mort.

Un any abans d’aquesta carta en el mateix lloc va morir l’oncle Campells jugant a labotifarra.

En aquesta carta comenta que vol ser barquer en el més enllà per passar les ànimes a on viuen els morts.



Els delfins:



Miquel desprès d’haver assistit a l’enterrament de Constantí comenta a rumiar qui ocuparà el seu lloc en el cas que ell falti.

comenta a esmentar noms però hi treu algun defecte a cada escú.

Amb el títol: Els delfins, es referia a:

J.Campells, J. Coloma i a P. Cistella. els homes anomenats per ell, per a que ocupessin el seu lloc.



Un enigma i set tricornis:



El títol es refereix a que han de resoldre els 7 guàrdies de la guarnició del a vila.

S’esmenten diferents guàrdies civils:

Hermogenes Martinez, Epifanio tornijos, Marcelino, Rufino, Joan Rius, Pere Sabata i Manuel.

Segons el cronista aquests no eren...