Cambios estructurales en venezuela con la llegada de hugo chávez
Páginas: 59 (14624 palabras)
Publicado: 2 de septiembre de 2010
Introducció
El present treball té com a objectiu estudiar les diferents estructures del païs de Veneçuela per poder visualitzar els efectes de l’arribada d’Hugo Chávez al poder.
Estudiar el comportament de cada estructura permetrà els grans trets de la història de la societat, els seus problemes crònics, els canvis que s’han produït i els vincles entre les diferents estructures.
Lesestructures que vertebren aquest anàlisi son la política, l’econòmica i la social. Els canvis polítics pressionen i provoquen impactes a les altres dues estructures, i a continuació, es desenvolupa l’anàlisi per detectar les transformacions que s’han donat a aquest païs durant el govern de Chávez.
L’objecte d’aquest anàlisi és posar en relleu quins són els canvis i la dinàmica de la societat alllarg del govern d’Hugo Chávez.
Presentació del país: Veneçuela
La República Bolivariana de Veneçuela té una superfície de 916.445 quilòmetres quadrats que inclouen el territori continental i les 314 illes i illots. Aquest territori te una línia de costa de 2.183 quilòmetres que s’estén sobre el mar Carib, i uns 1.008 quilòmetres més sobre l’oceà Atlàntic. Una cinquena part de lasuperfície és agrària i un 52% forestal.
El nord de Veneçuela limita amb el marc Carib i l’oceà Atlàntic; a l’oest amb Colòmbia, amb qui te un contenciós per qüestions territorials en relació a una regió rica amb jaciments petrolífers i gas; al sud amb Brasil i a l’est amb Guyana, territori que Veneçuela reivindica com a seu. Més del 30% de la superfície del país són extenses regions de planures,banyades pel tercer riu més gran del continent, l’Orinoco; al sud-est del país hi ha el llac Maracaibo, el més gran de Sudamèrica al sud del qual hi trobem la serralada Andina.
Entre les ciutats més importants del país destaquen Caracas i la seva àrea metropolitana, capital del país i capital de districte, amb 5 milions d’habitants (és difícil de determinar doncs moltes persones sense censar habitenals suburbis anomenats “ranchos”). La segona ciutat en número d’habitants és Maracaibo, amb molta activitat al sector de la indústria petroliera i amb pràcticament 2 milions d’habitants.
Veneçuela té una població de més de 25 milions d’habitants (un 70% són una mescla amb ancestres europeus, indígenes i africans; la resta són un 20% d’europeus, un 8% d’africans i un 2% d’indígenes),principalment jove, urbana i multiètnica en un territori que té dues vegades la mida d’Espanya. Per tant, la densitat de població és baixa (unes 25 persones per quilòmetre quadrat) si bé desigual en quant a la seva distribució: el 87% dels veneçolans viu a les ciutats; una cinquena part de la població viu a Caracas, mentre que grans extensions del territori romanen buides. Malgrat ser un país ric gràciesal recurs del petroli, gran part de la població és pobre, els serveis sanitaris són deficients, l’educació, malgrat ser universal, no està tenint els resultats esperats, i la taxa de desocupació és molt elevada.
La República Bolivariana de Veneçuela és una república presidencialista amb una estructura federal. Està dividida amb 22 Estats i un Districte Federal. Els Estats són autònoms i estansubdividits en 189 districtes que aglutinen uns 174 municipis, unitat bàsica d’agrupació administrativa de la població.
Les principals indústries de Veneçuela estan íntimament relacionades amb la refinació del petroli, petroquímica, siderúrgica, alumini, metal·lúrgia i motors per a vehicles. La mineria és la principal activitat productiva. L’estructura del producte interior brut (PIB) és del5% en agricultura, 40% indústria i 55% en serveis.
Context Històric
En 1988 Carlos Andrés Pérez és de nou elegit president de Veneçuela. La seva tornada a la presidència a partir de 1989 va generar un període de gran inestabilitat política, doncs es van produir dos intents de cop d’Estat en 1992 (4 de febrer i 27 de novembre); el seu mandat havia de culminar el febrer de 1994, però...
El present treball té com a objectiu estudiar les diferents estructures del païs de Veneçuela per poder visualitzar els efectes de l’arribada d’Hugo Chávez al poder.
Estudiar el comportament de cada estructura permetrà els grans trets de la història de la societat, els seus problemes crònics, els canvis que s’han produït i els vincles entre les diferents estructures.
Lesestructures que vertebren aquest anàlisi son la política, l’econòmica i la social. Els canvis polítics pressionen i provoquen impactes a les altres dues estructures, i a continuació, es desenvolupa l’anàlisi per detectar les transformacions que s’han donat a aquest païs durant el govern de Chávez.
L’objecte d’aquest anàlisi és posar en relleu quins són els canvis i la dinàmica de la societat alllarg del govern d’Hugo Chávez.
Presentació del país: Veneçuela
La República Bolivariana de Veneçuela té una superfície de 916.445 quilòmetres quadrats que inclouen el territori continental i les 314 illes i illots. Aquest territori te una línia de costa de 2.183 quilòmetres que s’estén sobre el mar Carib, i uns 1.008 quilòmetres més sobre l’oceà Atlàntic. Una cinquena part de lasuperfície és agrària i un 52% forestal.
El nord de Veneçuela limita amb el marc Carib i l’oceà Atlàntic; a l’oest amb Colòmbia, amb qui te un contenciós per qüestions territorials en relació a una regió rica amb jaciments petrolífers i gas; al sud amb Brasil i a l’est amb Guyana, territori que Veneçuela reivindica com a seu. Més del 30% de la superfície del país són extenses regions de planures,banyades pel tercer riu més gran del continent, l’Orinoco; al sud-est del país hi ha el llac Maracaibo, el més gran de Sudamèrica al sud del qual hi trobem la serralada Andina.
Entre les ciutats més importants del país destaquen Caracas i la seva àrea metropolitana, capital del país i capital de districte, amb 5 milions d’habitants (és difícil de determinar doncs moltes persones sense censar habitenals suburbis anomenats “ranchos”). La segona ciutat en número d’habitants és Maracaibo, amb molta activitat al sector de la indústria petroliera i amb pràcticament 2 milions d’habitants.
Veneçuela té una població de més de 25 milions d’habitants (un 70% són una mescla amb ancestres europeus, indígenes i africans; la resta són un 20% d’europeus, un 8% d’africans i un 2% d’indígenes),principalment jove, urbana i multiètnica en un territori que té dues vegades la mida d’Espanya. Per tant, la densitat de població és baixa (unes 25 persones per quilòmetre quadrat) si bé desigual en quant a la seva distribució: el 87% dels veneçolans viu a les ciutats; una cinquena part de la població viu a Caracas, mentre que grans extensions del territori romanen buides. Malgrat ser un país ric gràciesal recurs del petroli, gran part de la població és pobre, els serveis sanitaris són deficients, l’educació, malgrat ser universal, no està tenint els resultats esperats, i la taxa de desocupació és molt elevada.
La República Bolivariana de Veneçuela és una república presidencialista amb una estructura federal. Està dividida amb 22 Estats i un Districte Federal. Els Estats són autònoms i estansubdividits en 189 districtes que aglutinen uns 174 municipis, unitat bàsica d’agrupació administrativa de la població.
Les principals indústries de Veneçuela estan íntimament relacionades amb la refinació del petroli, petroquímica, siderúrgica, alumini, metal·lúrgia i motors per a vehicles. La mineria és la principal activitat productiva. L’estructura del producte interior brut (PIB) és del5% en agricultura, 40% indústria i 55% en serveis.
Context Històric
En 1988 Carlos Andrés Pérez és de nou elegit president de Veneçuela. La seva tornada a la presidència a partir de 1989 va generar un període de gran inestabilitat política, doncs es van produir dos intents de cop d’Estat en 1992 (4 de febrer i 27 de novembre); el seu mandat havia de culminar el febrer de 1994, però...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.