Cançoneta incerta

Cançoneta Incerta:

Cançoneta incerta forma part de la secció Les estampes de la primera edició d’ El cor quiet (1925). El cor quiet és el primer llibre que Carner publica des que viu fora deCatalunya; el poemari assenyala un canvi de temes i to respecte a la seva etapa anterior, plenament noucentista.
La cançó va ser un gènere poètic menor fins que als anys vint del segle passat va serrevitalitzada per diversos poetes cultes. En la Cançoneta incerta Carner en refon els models populars i la crea en origen d’un repertori “culte”. En aquí sintetitza els trets essencials de les cançons:la regularitat estròfica i de rima, el metre curt i la musicalitat, que produeix una facilitat aparent i una frescor rítmica, combinat tot plegat amb uns recursos de repetició presos del motllefolklòric.
En quan a l’estructura externa cada estrofa està formada per dues quartetes encadenades que combinen els versos de 8 i 4 síl·labes i de rima consonant. Però aquest composició tant fresca iinnovadora contrasta amb el tema abordat: la interrogació general sobre l’enigma de la vida i els seus riscos. El sentit de la paraula camí és vida.
Tot el poema és una metàfora a tres bandes: la cançoneta,el camí i la vida, explicitada en els versos finals. La vida és el camí incert i mai podem saber què ens espera a cada revolt. El camí, personificat, exemplifica el que pot ser la vida: marca eldestí de la vila, a conviure amb la gent, o el pi de la carena, company de solituds; pot ser drecera o recer; pot ser motiu de penes o alegries o es pot acabar bruscament i inesperadament.
Els elementsdel paisatge es dibuixen netament des d’una mirada ciutadana, des d’algú que es malfia i s’esgarrifa davant la natura. En les dues primeres estrofes el temor vital es concreta en la repetició d’”Aquestcamí tant fi, tan fi / qui sap on mena?”, que obre i tanca cadascuna de les estrofes; en la tercera, en canvi, pren un to personal. El jo poètic irromp en el poema i s’interroga sobre les...