Cardone

Isaac Mata , Laura Tello

Sant Vicenç de Cardone

Classificacio-identificació de l’obra

Títol :Sant Vicenç de Cardone
Autor : Desconegut
Cronologia : 1029 i el 1040
Lloc en que es troba : Cardona (el Bages).
Estil:Romànic català
Sistema constructiu: arquitravat i voltat, de pedra

Analisi-descripció de l’obra

Tipus de edifici. Església
Materials dels que esta fet. Elmaterial emprat en la construcció és la pedra, tallada en carreuons, lligats amb morter de calç. La coberta és també de pedra, amb volta de canó a trams en la nau central i el creuer i d’aresta a les laterals i al nàrtex i el sistema constructiu és l'arquitravat amb volta . (on grans lloses de pedra eren col·locades horitzontalment sobre altres verticals).
Els elements de suport d’aquestes cobertessón els murs, gruixuts, i els pilars i, en la correspondència exterior d’aquests, s’hi situen uns petits contraforts que semblen mitjos pilars. Els pilars són cruciformes per la forma que li donen les prolongacions dels arcs torals i formers que arriben, pel pilar, fins al terra.
L'edifici de Sant Vicenç de Cardona se suporta mitjançant murs i pilars que exhibeixen formes complexes. Cada tram devolta de canó de la nau central es correspon amb tres petites voltes d'aresta a les naus laterals. L'edifici és pràcticament voltat: la nau central, les laterals i els braços del transsepte són coberts amb volta de canó o d'aresta, i el creuer té una bella cúpula que es veu des de fora com un cimbori octagonal.

Es tracta d’una església de planta basilical de tres naus, al final de les qualss’obren tres absis semicirculars, amb un transsepte quasi inscrit en el perímetre i rematada per una cúpula coberta per un cimbori amb unes dimensions de 49 x 17,5 m (planta)

L'espai interior està dividit en tres naus: una nau central amb una mida força considerable i dues naus laterals més estretes. A una de les zones més orientals de l'església, les naus es veuen creuades per un transsepte, el qual,encara que és una mica més ample que les naus, és força curt i no sobresurt gaire de la planta. Aquest transsepte ( la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l’edifici) dóna a l'església la típica forma de creu llatina. Per acabar, les tres naus desemboquen, en la zona més oriental de l'obra, en tres absis ( és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església )semicirculars de diferent mida que varia segons la mida de les naus.
L’espai interior se’ns presenta clar i ben il·luminat. Les naus són altes: uns dos cops i mig la seva amplada. La diferència d’alçada entre les naus permet l’obertura de finestres a sobre dels arcs formers a través de les quals la nau central queda ben il·luminada. Amb aquest sistema, que recorda les basíliques paleocristianes,Sant Vicenç trenca el tòpic de la foscor del romànic. 

En l'espai exterior hi destaca, principalment, la línia recta, exceptuant els absis i les finestres. La distribució de volums exteriors és molt ordenada. Trobem, doncs, el cimbori octogonal que correspon a la cúpula, tres semicercles que es corresponen amb els absis, i paral·lelepípedes que corresponen amb el transsepte i les naus.L'exterior ofereix una imatge de volums ordenats segons una senzilla organització geomètrica. El cimbori octagonal correspon a la cúpula; els tres semicilindres als absis; i els paral·lelepípedes, als braços del transsepte i a les naus. Hi destaca el predomini absolut de la línea recta, excepte en absis i finestres, que tenen una forma allargada i culminen en semicircumferències.

El temple hotrobem situat dalt d’un turo i te unes grans dimensions que no estan pensades a escala humana això representa un domini territorial en una època convulsa. El temple queda totalment integrat al entorn ja que les pedres estan tretes dels voltants


A l’interior la poca decoració existent és també arquitectònica: només algunes impostes trenquen la monotonia dels arcs de mig punt....