carniceria

Notes introductòries a "La plaça del Diamant"

"La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda
L'ocasió per a poder escriure
Armand Obiols obté una plaça de traductor de les Nacions Unides a Ginebra (1957):
seguretat econòmica que facilitarà a Mercè Rodoreda la tranquil·litat i el temps per a escriure.
Tot i no guanyar, aviat presenta novel·les a diversos premis literaris:
• Joanot Martorell,1959: Una mica d'història, després Jardí vora el mar (1967)
• Sant Jordi, 1960: Colometa, després La plaça del Diamant (1962)
• Sant Jordi, 1961: La mort i la primavera (editat inacabada post mortem)

Natàlia- Colometa- Natàlia. Pèrdua i recuperació d'una identitat
La protagonista, una altra noia càndida, ingènua, al principi, esdevé finalment una
dona madura.
Natàlia, òrfena de mare, deixa defestejar amb Pere perquè a la Festa Major de Gràcia
coneix un xicot arrauxat i abassegador, en Quimet, amb qui es casarà al cap d'un any i amb
qui estableix una relació de submissió que comença amb la pèrdua d'identitat (esdevé, per
voluntat d'ell, Colometa) (cap. 01) [també imposarà al nen el nom d'Antoni, contra el desig
de l'avi matern i padrí que volia que es digués Lluís (cap. 10)].
Alprincipi és una noia bondadosa, amb poca iniciativa, patidora, esporuguida davant
del món exterior que desconeix, incapaç d'enfrontar-se als desigs i exigències de Quimet.
Mare de dos fills, és presa d'unes angoixes creixents: sofreix el masclisme i les rareses del
marit, ha de treballar fent feines (amb la conseqüent desatenció dels fills), ha de tenir cura del
colomar i viu una èpocahistòrica progressivament agitada (República i Guerra Civil).
L'opressió més punyent (i alhora símbol de les altres) és la invasió del terrat, de les golfes i, a
la fi, del pis (el seu espai vital) pels coloms criats d'en Quimet; fins que s'hi rebel·la i inicia el
camí vers la maduresa (cap. 25) i la recuperació de la identitat. Aquesta revolta interior i
soterrada contra el que creu injust ocorre almateix temps que la revolució de l'inici de la
Guerra Civil, en la qual mor el milicià Quimet.
Després, mort el marit al front d'Aragó i liquidat el colomar, cau en la misèria més
absoluta i s'ha de "fer el cor de suro" (cap. 32); a més, entrats els "nacionals", esdevé una roja
suspecta. En la desolació de la postguerra arriba a pensar en la liquidació de tota la família
(salfumant begut ambl'embut, que havia arribat amb els coloms); però l'adroguer de les veces
li ofereix una esperança oferint-li treball i, més tard, li dóna la possibilitat de refer la vida
casant-se amb ell (sense contrapartides sexuals). L'Antoni li torna el nom de Natàlia (pas
endavant vers la recuperació de la identitat, quan tothom mira de recuperar-se de la gran
ensulsiada, la gran "malaltia" [cap. 35]).Com el país malalt de postguerra, la senyora Natàlia no supera els seus problemes i
angoixes ni amb la millora econòmica ni amb estatus social més alt. Viu, convalescent,
pràcticament reclosa a la llar (cap. 42), on acaben ressorgint els vells fantasmes (potser
Quimet no és mort). Llavors surt de casa per assolir la tranquil·litat i va construint un món
personal mitificat (embelleix el passat,recupera en somnis els passatges més significatius del
passat, com coloms, colomar... [cap. 43]; barreja la realitat i el somni embellit).
Finalment, després de les noces de Rita, la senyora Natàlia culmina el camí cap a la
felicitat amb el viatge catàrtic nocturn iniciat travessant el carrer impossible, ganivet en mà,
mirant amb els ulls i amb l'ànima i caminant per la seva vida vella cap al'antiga casa i fins a
la plaça del Diamant que pren la forma d'embut (gairebé d'aigüera cap per avall plena
d'aigua). Allí mata el passat (ganivet) i, amb un gran crit, expulsa l'angoixa acumulada de la
seva joventut, que ja no la segueix quan torna a creuar el carrer cap a casa (cap. 44): s'ha
desprès dolorosament d'una de les seves vides entreteixides i, a la fi, troba la vida de debò....