Casa kaufmann

CASA KAUFMANN
1. Context històric
Frank Lloyd Wright (1876-1959) és considerat per alguns autors com el millor arquitecte Nord-americà, i a la vegada, la Casa de la Cascada (Fallingwater House) la seva obra mestra.
Dissenyada entre 1934 i 1935 i construïda entre 1936 i 1937 a Pennsylvania, aquesta casa va ser la casa de camp de Edgar Kaufmann, la seva esposa Liliane i el seu fill Edgar Jr.Avui en dia, Fallingwater House és un monument a Estats Units, que funciona com a museu i pertany al Western Pennsylvania Conservancy.
La casa Kaufmann segueix els principis de ”l’Arquitectura Orgànica” emfatitzats per Wright, els quals consisteixen bàsicament en integrar en una unitat els factors ambientals del lloc i materials natius.
2. Fitxa tècnica
NOM: Casa Kaufmann (FallingwaterHouse)
AUTOR: Frank Lloyd Wright
CRONOLOGIA: dissenyada 1934-1935; construïda 1936-1937
LOCALITZACIÓ: Laurel Highlands, Pennsylvania (USA)
ESTIL: Arquitectura Orgànica
MATERIAL: formigó, pedra rugosa, pedra nativa, fusta i acer.
3. Descripció formal
El tipus de estructura de la casa està feta de formigó. S’observen les columnes i bigues que formen pòrtics, i les plaques, els elementshoritzontals que s’estenen com a terrasses sobre la cascada, van ser realitzades amb formigó. Algunes parets i altres elements verticals que defineixen els espais de la casa, igual que el pis, van ser revestides de pedra nativa del terreny. Així mateix, es poden observar alguns detalls de la casa en acer i altres en fusta.
L’edifici consta de tres pisos, i té una planta completament irregular, adaptadaal terreny salvatge i natural en el que es troba. En l’interior de la Casa de la Cascada, trobem habitacions singulars per la seva distribució, ubicació i acabats.

A l’entrar a la casa per la porta principal, situada a la cara nord, accedim a una petita habitació amb la funció de rebedor ubicat sota les escales que condueixen a una segona planta. Passada tal habitació s’entra en la salad’estar, l’habitacle més gran de la casa des de el que es poden veure unes vistes esplèndides del bosc, que rodeja la vivenda. A l’entrar, de front està l’anomenat racó de la música, de la qual se’n desconeix la seva etimologia, a la dreta trobem els sofàs i darrera del racó de la música està l’escala de l’aigua, anomenada així perquè baixa a una petita plataforma que està al costat d’un rierol. Per abaixar per aquesta, és necessari obrir unes mampares corredisses de vidre. Les escaleres de l’escala de l’aigua estan penjades d’uns cables en tracció units al primer forjat.
A les parets de la sala d’estar, igual que a la resta de la casa, són iguals que les de fora, amb parts de la maçoneria de pedra de l’ indret. El terra és de pedra marró i el sostre té un disseny que rodeja les llamparesincloses en el mateix, dissenyades expressament per a aquesta casa. Segons s’entra en el menjador, a mà dreta, està la xemeneia, rodejada de pedres naturals que afloren del terra. A la seva esquerra està la bola de vi, un contenidor circular vermell proveït d’una frontissa que fa possible que es pugui col·locar sobre el foc per a escalfar la beguda. Al dos costats de la habitació hi ha una porta quecondueix a una terrassa. La del costat est, té a la vegada, una escala exterior que condueix a la cuina, una habitació més petita que la sala d’estar, amb mobles dissenyats per Wright i exclusius per a aquesta casa, a l’igual que succeeix amb la resta del mobiliari de la vivenda. Entra la porta de la cuina i l’escala hi ha la taula per a menjar, encastada a la paret nord de la sala d’estar.
A lasegona planta hi ha dos dormitoris, dos lavabos i el despatx del senyor Kaufmann, així com les tres terrasses i les escales que condueixen al mirador de la tercera planta. Segons s’accedeix a aquesta planta, s’entra a un petit passadís que distribueix les dependències. El dormitori del fill, està sobre el racó de la música de la primera planta, i té un quarto de bany. A l’est del dormitori està...