catala poesia

 Catalá

“Cançó del matí encalmat”Akram Meddeb1-2






Salvador Espriu
“Cançó del matí encalmat”
 Elcaminant i el mur (1954)
El sol ha anat daurant
el llarg somni de l’aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprès,
oblidaven.
 Lluny, enllà de la mar,
se’n vaanar la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l’aire l’acompanya:
“Et perdràs pel camí
que no té mai tornada.”

Sota la llum clement
del matí, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dicavui: “Sóc encara.”
M’adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l’or nou
la serenor del marbre.

Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosablanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.

Context històric:

Després de la guerra civil, a partir de l’any 1939, la vida cultural i literàriava quedar totalment aturada. La llengua catalana va quedar prohibida per la dictadura franquista. Així que molts artistes catalans van haver de exiliar-se a Sud-amèrica i a França, o van haver de viurea la clandestinitat a Catalunya. Cap als anys cinquanta, amb el liberalització i l’estabilització del règim, la cultura i la literatura van començar a reaparèixer, tornant a aparèixer els autors quehavien quedat en la clandestinitat.
El fet que va marcar definitivament la literatura d’aquests anys de postguerra va ser la censura, que era la pressió exercida pel control del règim franquista,...