Causes de l'ascens dels feixismes

1.Causes de l’ascens dels feixismes, centrat en els casos italià i alemany, i les similituds i/o diferències entre aquests dos casos.

A Europa, a partir de 1920, es va donar un procés progressiu i generalitzat de retrocés de les estructures polítiques liberals . Mentre que en països com França o Gran Bretanya, on existien democràcies fortes ,això va suposar simplement un gir a la dreta, aItàlia i Alemanya , el feixisme i el nazisme van trobar el terreny adobat .Una confluència de motius desestabilitzadors: ciutadans descontents, moviments socialistes forts i uns sentiments nacionalistes exacerbats van coincidir amb unes democràcies dèbils, governs en minoria i una manca de lideratge important.

Aquest text pretén analitzar les causes que van dur Mussolini i Hitler al poder através del mateix joc democràtic , així com les semblances i diferències entre ambdós règims totalitaris.

Per una banda es van donar un conjunt de causes derivades de la Gran Guerra. Mitjançant el tractat de Versalles els vencedors van establir unes exigències inassumibles a Alemanya: sancions militars: reducció de l’exèrcit que passà a règim voluntari i tan sols per a la defensa,prohibició dematerial pesant,flota requisada... però sobretot econòmiques-financeres: pèrdua dels capitals alemanys a l’estranger, de les patents industrials i pagaments en marcs d’or que suposaven un 65% de les exportacions alemanyes durant 30 anys.
A més ,la divisió territorial posterior va suposar l’aparició de països petits, els estats-nació, a partir de la dissolució de grans imperis i això va deixar un temamolt delicat sense una solució adequada: les diferents nacionalitats. A Txecoslovàquia on hi havia 3 milions d’alemanys i s’agrupaven diferents nacionalitats i llengües; Polònia, que va dividir Alemanya en dues per la seva sortida al mar; Àustria , a qui van prohibir unificar-se amb Alemanya , cosa que desitjava la majoria de la població. També Alsàcia i Lorena van passar a mans de França, una prtde territoris d’lemanya van passar a Bèlgica,Dinamarca i Estònia, Letònia, Lituània i Finlàndia passaren a ésser independents. Tot això va suposar per Alemanya la pèrdua de 90.000Km i de tots els seus béns, d’un 15% del seu territori i d’un 10% de la seva població.
Itàlia tampoc no estava satisfeta per les promeses incomplertes dels aliats que proporcionaren una sensació d’estafa a la població iatiaren els nacionalismes.S’hi afegien desigualtats nor-sud, una separació entre estat i societat i una política exterior frustrant.

Tant a Itàlia com a Alemanya hi havia un clima social enrarit amb revoltes i inestabilitat. Època de privacions i epidèmies, acompanyades de vagues, protestes populars, augment de l’atur i disminució de sous. Aquestes revoltes van potenciar a ambdós païsosl’aparició de cossos francs de voluntaris formats per excombatents i joves ultranacionalistes. A Itàlia els Fasci di Combattimento (squadristi), liderats per Mussolini, a partir del qual es formaria el Partit Nacional feixista , i a Alemanya la Freikorps Llavor del nacionalsocialisme. Apareixia una nova societat, la societat de masses amb una gran força.

Les causes econòmiques també suposaren un pesimportant per decantar la balança cap a la ultradreta. El 1923 es produí una fallida financera per la devaluació del marc alemany. França temia no cobrar el deute i decidí envaïr el Ruhr, una rica zona minera. L’estat alemany instà a la resistència i procedí a la fabricació excessiva de moneda.Tot plegat ocasionà un període de marcada hiperinflació que dificulta la vida quotidiana.Les posicions esradicalitzaren. Tot i els intents estabilitzadors del govern amb dos canvis successius de moneda:el rentenmark i el reichsmark el crak financer de 1929 repercutí fortament en una Alemanya endeutada amb una caiguda de producció industrial de fins al 40%, un mercat interior feble i una pèrdua de clients estrangers. La influència econòmica va favorir els nacionalsocialistes , que veien com en...