ccmc





Índex



1. Què és la vida?
Des de fa molt temps, molts científics es pregunten que és la vida, però encara no han arribat a una definició concreta.
Christian de Duve, bioquímic, diu que: “ La vida és desequilibri”.
Carl Sagan, astrofísic, diu que: “La vida és una regió on s’incrementa l’ordre en cicles moguts per un flux d’energia”
Robert Shapiro, bioquímic, diu que: “Una zonaseparada del medi, que inclogui una font d’energia, que s’adapti al medi i evolucioni, i que sigui capaç de reproduir-se”.
Chris Mckay, astrobiòleg, diu que: “La vida és informació d’ADN replicable (mitjançant proteïnes) a l’abric d’una membrana”.
Leslie Orgel, bioquímic, diu que: “La vida és un objecte complex que conté informació es reprodueix i evoluciona per selecció natural”.
Francis Crick,bioquímic, descobridor de l’ADN, diu que: “Per tal com n’és, de complicada, és gairebé un miracle”.

En resum: La vida necessita fer servir diversos mecanismes, per adaptar-se a les variacions de les condicions ambientals i per canviar, això rep el nom d’evolució.
A banda també veiem la vida, com un concepte abstracte, que cal definir d’una manera operativa. Els antics relacionaven la vida ambel moviment.
Aristòtil, un dels pensadors del pensaments dualista, va considerar la diferencia entre el món material o inanimat. El pensament aristotèlic, va penetrar profundament en el pensament medieval.
Alguns estudiosos cercaven els fonaments mecànics dels éssers vius, els quals no veien diferents de les màquines. Les teories vitalícies, que afirmaven l’existència d’una espècie de forçaimmaterial, l’impuls vital, no necessàriament de caràcter sobrenatural, que distingeix els éssers vius de la resta del món físic.
Definir els éssers vius, com els que neixen, es nodreixen, creixen, es reprodueixen, es relacionen amb el medi, i amb la mort, etc. Els distingeix de la resta dels objectes: són formats per cèl·lules que creen còpies d’elles mateixes i funcionen d’acord amb un programaprefixat genèticament que passa de generació en generació.
2. Escenari de l’aparició de la vida
L’escenari en el qual apareix la vida està molt ben definit amb un interior molt calent. Això significa que tenia un vulcanisme molt intens, aquest era submarí. Molts organismes primitius viuen en aigües molt càlides riques en minerals dissolts, sense necessitat de l’energia solar.
Una atmosfera densasense oxigen en un planeta oceànic. En la protoatmosfera no hi havia oxigen i, per tant, tampoc ozó que protegís la superfície del planeta dels mortífers raigs ultraviolats, capaços de destruir tot signe de vida, per la qual cosa ho hauria tingut difícil per prosperar si no hagués estat protegida sota un gran gruix d’aigua.
En conclusió, l’escenari seria un planeta oceànic amb volcans submarins.3. Aparició de la vida (Teories)
3.1 - Un planeta ple de vida
La protecció de l’atmosfera contra les radiacions massa energètiques van afavorir l’aparició de la vida al nostre planeta.
Fa uns 3.500 milions d’anys, es van trobar els fòssils de les primeres cèl·lules. 700 milions d’anys desprès de la formació dels planeta ja hi devia haver organismes amb capacitats metabòliques notables.L’aparició de la vida hauria estat un esdeveniment alternatiu altament probable, resultats de les dinàmiques que organitzen la matèria. Aquests funcionaments, en unes condicions determinades, generen sistemes gradualment més complexos.
3.2 - El començament de les teories
L’origen de la vida
Al segle XVII, l’origen de la vida fa relació a un Déu omnipotent, que aquest havia estat l’encarregat de donarvida a totes les plantes i els animals que habitaven la Terra.

Però també trobem que en l’època d’Aristòtil havia criatures que podien néixer de la matèria en descomposició, mitjançant l’anomenada generació espontània.

A meitat del segle XIX, Louis Pasteur, va argumentar que, en un medi completament estèril, lliure de gèrmens, no s’hi podia generar vida. La conclusió és que la vida...