cfgs comercio y marketing









“Petrof: pianos de luxe des de 1864”


Enunciat

Antonín Petrof era un fuster txec que es dedicava a la construcció d'armaris. El seu oncle Jan Heitzmann, fabricant de pianos, li va persuadir que la fabricació de pianos era un negoci amb molt més futur i, per això, Petrof es va anar a viure amb el seu oncle a Viena i durant set anys va estudiar allí l'ofici de fabricació depianos. Així, en l'any 1864 va fabricar el seu primer piano de concerts, originant l'empresa de pianos de luxe més famosa d'Europa: PETROF.


Després de tornar d'Àustria en 1874, amb mitja dotzena d'empleats va obrir la seva primera fàbrica al nord-est de Praga, i va començar a fabricar pianos i harmòniums. Per aquell temps no tenia competidors en l'ofici perquè els instruments s'importaven deViena i resultaven massa cars i, d'altra banda, va ser un dels empresaris més innovadors d'aquells temps. Aquest últim tret, li va permetre obtenir el títol de "fabricant de la Cort" per haver contribuït al desenvolupament de les tècniques de fabricació d'aquests instruments i li va portar a ser el principal proveïdor de pianos de la Casa Real Austríaca.
A principis del segle XX l'empresafamiliar era el major productor de pianos de luxe en l'Imperi austrohongarès. La fàbrica tenia més de 400 empleats i produïa uns 2.300 instruments a l'any, que s'exportaven a Europa, Amèrica del Sud, Àfrica del Sud, Xina i Austràlia.
Un dramàtic canvi va arribar, en primer lloc, amb la crisi dels anys 30, on l'empresa es va veure forçada a fabricar travesses de fusta per a ferrocarril i, posteriorment,amb la Segona Guerra Mundial. Sota l'estricte control alemany, la fàbrica va ser obligada a produir caixes de fusta per a cartutxos d'artilleria, i, després de la Guerra, l'empresa va ser nacionalitzada pel nou Estat txecoslovac i la família Petrof es va veure obligada a lliurar-la. No obstant això, la marca PETROF no va desaparèixer i en l'era del comunisme seguia sent un referent dels pianos deluxe, garantint un so de qualitat, dolç, delicat i concís i una pulsació única, amb gran precisió i suavitat.

Després de la Revolució de Vellut, en 1989, cau el sistema comunista i la família va tornar a poc a poc a connectar-se amb l'empresa. En 1991, Jan Petrof, besnét del fundador, va ser nomenat gerent comercial de la companyia i va començar a buscar la manera de retornar-la a la família.Va seguir una llarga època de transició durant la qual la fàbrica va canviar cinc vegades de propietari i va afrontar una crisi econòmica. En l'any 2001, Zuzana Ceralová-Petrofová, filla de Jan Petrof, va abandonar la seva professió de química i es va convertir en president i propietària majoritària de la companyia Petrof. Les seves reformes radicals (tancament de filials no rendibles, vendad'actius ociosos i reducció del nombre d'empleats en un 50%) van retornar a l'empresa a la senda dels beneficis. No obstant això, es va mantenir la preocupació inicial per la innovació, la qualitat i el luxe, obtenint en 2007 el segell de qualitat d’ EXCEL·LÈNCIA EUROPEA (aquesta etiqueta és sobretot la demostració de l'origen europeu de l'instrument i una altra garantia de la seva màxima qualitat,llarga durada, bon servei i alt valor d'ús).

Els principals mercats actuals de la companyia són Estats Units, on més pianos ven, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Rússia, Japó i Austràlia. La fàbrica produeix altres tres marques, destinades cadascuna a una clientela diferent. D'aquesta manera, la gamma de productes de PETROF quedava constituïda per quatre marques:
Petrof: pianos de qualitat altai fabricació artesanal.
Weinbach: pianos de qualitat mitjana i fabricació semiartesanal.
Rösler: pianos de qualitat mitjana i fabricació industrial.
Scholze: pianos Rölsler destinats al mercat xinès (són el mateix piano en dues marques diferents).

La crisi actual ha posat de nou en dificultats a la companyia. Així, en 2009 s'ha vist forçada a reduir empleats i a buscar altres productes...