Chach

“It is the intersection of science, art and technology
which makes holography so interesting”

Stephen A. Benton













AGRAÏMENTS

En primer lloc, voldríem agrair a l’ICFO1 l’oportunitat de poder haver realitzat la nostra part pràctica allà, en especial a en Jordi Ninou, per haver-nos donat a conèixer l’institut
i laseva col·laboració amb els treballs de recerca, a la Míriam Martí per gestionar la nostra estada a l’institució i a en Kutlu Kutluer, membre del grup de recerca de Quantum photonic with solids an atoms, que ens va guiar en l’elaboració dels hologrames.

També voldríem agrair a la Ruth Haggerty, per ajudar-nos a entendre’ls documents en llengua estrangera consultats en el treball.ÍNDEX

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

GLOSSARI

PART I. LA LLUM.
1.Què és la llum?
2.Els comportaments de la llum. Dualitat ona-partícula.
3.Caràcter ondulatori de la llum.
4.Pràctica: Experimets de la difracció

PART II. L’HOLOGRAFIA
1.Què és l’holografia?
2.Procés de gravació.
2.1.Registre.
2.2.Reconstrucció.
2.2.1.Llum coherent.
2.2.2. Placahologràfica.
2.2.3.Interferometria
2.2.4.Imatge real i virtual.
3.La peculiaritat de l’holografia.
4.Història de l’holografia
4.1.Dennis Gabor (Reconstrucció de la font d’ona).
4.2.Yuri Denisyuk (fotografia d’ones).
4.3.Emmet Leith (fotografia sense lents).
4.4.L’holografia.

PART III. HOLOGRAMES
1.Què és un holograma?
2.Tipus d’hologrames.
2.1.Hologrames de reflexió ide transmissió.
2.1.1.Hologrames de reflexió.
2.1.2.Hologrames de transmissió o Fresnel.
A.Holograma d’arc de Sant Martí o de Benton.
B.Hologrames de pla d’imatge. C.Hologrames premsats o de transmissió per llum blanca.
2.2.Hologrames de color.
2.3.Hologrames plans i de volum.
2.4.Hologrames d’absorció o d’amplitud i hologrames de fase.
2.4.1.Hologrames d’absorció od’amplitud.
2.4.2.Hologrames de fase.
2.5.Hologrames de computadora o d’ordinador.
3.Aplicacions dels hologrames i exemples de dispositius hologràfics.
3.1.Aplicacions dels hologrames.
3.1.1.Hologrames d’exhibició.
3.1.2.Hologrames amb aplicacions mèdiques.
3.1.3.Hologrames com a instrument de mesura.
3.1.4.Hologrames com a font d’emmagatzematge d’informació.3.1.5.Hologrames com a dispositiu de seguretat.
3.2.Dispositius hologràfics.
3.2.1.Cheoptics 360.
3.2.2.Heliodisplay.
3.2.3.Interactive 360º Light Field Display.
3.2.4.L’ordinador hologràfic.


PART IV.MEMÒRIA DE L’ELABORACIÓ DELS HOLOGRAMES.
1.Descripció i anàlisi del problema.
1.1.Objectius.
1.2.Condicions inicials.
2.Recerca d’informació.
3.Avantprojecte.3.1.Esquema de la disposició dels elements.
3.2.Fotografia de la disposició dels components.
3.3.Explicació i funcionament de la instal·lació.
3.4.Materials.
3.5.Eines i màquines eina.
4.Execució i pla de treball.
5.Pressupost.
6.Avaluació.

CONCLUSIÓ

REFERÈNCIES
1.Webgrafia: Pàgines web, llibres electrònics i articles.
1.1.Pàgines web.
1.2.Llibres electrònics i articles.2.Bibliografia.

ANNEX
1.Exemple d’enquesta.
2.Manual PHRKIT.










INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS


L’any 1947 Dennis Gabor intentava millorar el microscopi electrònic; la seva aposta va fracassar però a canvi va donar al món la ciència de l’holografia. El seu desenvolupament des de llavors ha estat increïble, essent present a molts aspectes de la nostra vida quotidiana quepassen desapercebuts.

Els objectius principals seran:

Arribar a confeccionar un holograma entenent els principis teòrics i pràctics del mateix.

Entendre quins són els processos físics que regeixen les lleis hologràfiques (teoria ondulatòria de la llum) i comprovar-los mitjançant pràctiques.

Esbrinar si es coneix què és realment l’holografia dins el nostre entorn social.

Realment a...