Claus Certes
Páginas: 2 (483 palabras)
Publicado: 23 de enero de 2013
CLAUS CERTES, GERALD FEINBERG
«Habitualment se suposa que quelcom constitueix un coneixement solament en el cas que se sàpiga de manera específica i permanent que és veritat, però aquest punt devista és perillosament equívoc. La ciència és una activitat que porten a terme els éssers humans, i en allò que es faci aquí no s’ha d’esperar que hi hagi més infal·libilitat de la que existeix enqualsevol altre propòsit humà. Cal considerar com a coneixement científic allò que els científics, en un moment donat, tenen prou raons per creure. Si una d’aquestes creences acaba per mostrar-seerrònia, llavors hem d’honrar aquells que demostraren que estava equivocada, sense menysprear els que pensaven que era correcta. Una de les grans virtuts del coneixement científic és que es pot corregir. Enrealitat, la ciència moderna va sorgir precisament com a rebel·lió contra la religió dogmàtica, per a la qual era una virtut persistir en la creença.»
Claus certes, Gerald Feinberg
En aquesttext Gerald Feinberg tracta el tema del saber científic i considera que un text científic té la capacitat de corregir i millorar les teories prèvies, però la ciència no era un mètode infalible? En eltext dóna la solució a aquestes preguntes de manera raonada.
L’autor defineix el concepte ciència com una teoria que va dir un determinat científic, en un moment donat, i que un grup deinvestigadors després de valorar les teories proposades accepta o no. Però aquestes creences poden ser errònies.
El 1895 Feinberg va escriure aquesta obra donant la seva opinió de que era la ciència. Situatsentre les pitjors rebel·lions dels estats units, i l’aixecament del pont de Brooklyn, l’autor en rebel·lió contra la religió dogmàtica, creia que la teoria de que era una virtut persistir en lacreença era errònia.
El concepte ciència, segons l’autor, avarca varies característiques que fan del coneixement científic únic. La possibilitat de que només els ésser humans la poden tractar i fer...
«Habitualment se suposa que quelcom constitueix un coneixement solament en el cas que se sàpiga de manera específica i permanent que és veritat, però aquest punt devista és perillosament equívoc. La ciència és una activitat que porten a terme els éssers humans, i en allò que es faci aquí no s’ha d’esperar que hi hagi més infal·libilitat de la que existeix enqualsevol altre propòsit humà. Cal considerar com a coneixement científic allò que els científics, en un moment donat, tenen prou raons per creure. Si una d’aquestes creences acaba per mostrar-seerrònia, llavors hem d’honrar aquells que demostraren que estava equivocada, sense menysprear els que pensaven que era correcta. Una de les grans virtuts del coneixement científic és que es pot corregir. Enrealitat, la ciència moderna va sorgir precisament com a rebel·lió contra la religió dogmàtica, per a la qual era una virtut persistir en la creença.»
Claus certes, Gerald Feinberg
En aquesttext Gerald Feinberg tracta el tema del saber científic i considera que un text científic té la capacitat de corregir i millorar les teories prèvies, però la ciència no era un mètode infalible? En eltext dóna la solució a aquestes preguntes de manera raonada.
L’autor defineix el concepte ciència com una teoria que va dir un determinat científic, en un moment donat, i que un grup deinvestigadors després de valorar les teories proposades accepta o no. Però aquestes creences poden ser errònies.
El 1895 Feinberg va escriure aquesta obra donant la seva opinió de que era la ciència. Situatsentre les pitjors rebel·lions dels estats units, i l’aixecament del pont de Brooklyn, l’autor en rebel·lió contra la religió dogmàtica, creia que la teoria de que era una virtut persistir en lacreença era errònia.
El concepte ciència, segons l’autor, avarca varies característiques que fan del coneixement científic únic. La possibilitat de que només els ésser humans la poden tractar i fer...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.