clor

EL CLOR

Geoquímica Curs acadèmic 2009-2010 Facultat de Geologia UB Oriol Pla de Casacuberta Maria Roma Núñez David Cruset Segura

ÍNDEX
Introducció------------------------------------------------------------------------ Pàgina 1

Isotopia---------------------------------------------------------------------------- Pàgina3

Formació i abundància del clor al’univers----------------------------------- Pàgina4

Distribució al sistema solar----------------------------------------------------- Pàgina7

El clor al mantell terrestre------------------------------------------------------ Pàgina8

El clor a l’escorça terrestre----------------------------------------------------- Pàgina9

El clor a la hidrosfera----------------------------------------------------------- Pàgina9

Elclor a l’atmosfera------------------------------------------------------------ Pàgina12

Cicle geoquímic del clor------------------------------------------------------- Pàgina12

Conclusions---------------------------------------------------------------------- Pàgina 14

Bibliografia---------------------------------------------------------------------- Pàgina15

INTRODUCCIÓ

Historiadel clor La paraula clor ve del grec χλωρος, que significa groc verdós. Va ser descobert l’any 1774 pel suec Carl Wilhelm Scheele, encara que ell creia que es tractava d'un compost que contenia oxigen. El va obtenir a partir de la reacció següent: MnO2 + 4HCl → MnCl2 + Cl2 + 2H2O Al 1810 el químic anglès Humphry Davy va demostrar que es tractava d'un element químic i li va donar el nom de clordegut al seu color. Característiques principals El clor és un element químic de nombre atòmic 17 situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Cl. En condicions normals i en estat pur és un gas groc-verdós format per molècules diatòmiques, Cl2, unes 2,5 vegades més pesat que l'aire, d'olor desagradable i verinós. És un element abundant en la naturalesai es tracta d'un element químic essencial per a moltes formes de vida, present com a clorur en les cèl·lules i en els fluids corporals.

Pes atòmic Radi mitjà†

Propietats atòmiques 35,453 uma 100 pm 79 pm 99 pm 175 pm [Ne]3s2 3p5 ±1, +3, +5, +7 (àcid fort) Ortoròmbica gas (no magnètic) 171,6 K 239,11 K

Radi atòmic calculat Radi covalent Radi de Van der Waals Configuració electrònicaEstats d'oxidació (Òxid) Estructura cristal·lina Fase de la matèria Punt de fusió Punt d'ebullició

Propietats físiques

Figura1: propietats atòmiques i físiques del clor.

1

En la naturalesa no es troba en estat pur perquè reacciona amb rapidesa amb molts elements i compostos químics, sinó que es troba formant part de clorurs i clorats, sobretot en forma de clorur de sodi (NaCl, sal comuna osal de taula), silvita (KCl, o clorur de potassi), o la carnalita, KMgCl3·6H2O (clorur de potassi i magnesi) en les mines de sal i dissolt i en suspensió en l'aigua de mar. S'empra per a potabilitzar l'aigua de consum dissolent-lo en la mateixa. També té altres aplicacions com a oxidant, blanquejador i desinfectant. L’àcid clorhídric és un producte molt utilitzat en l’industria química. El clorgasós és molt tòxic i es va utilitzar durant la primera i segona guerra mundial com a gas de guerra, de fet es considera la primera arma química de la història. L’aplicació més important en l’actualitat és la formació de components orgànics com es el vinilclorur (o clorur de vinil CH2:CHCl) per a la manufacturació de PVC. Els majors problemes mediambientals són majoritàriament els productescloruroorgànics. Alguns d’aquests són altament tòxics, i de fet, son utilitzats com a pesticides. És lleugerament soluble en aigua (uns 6,5 g de clor per litre d'aigua a 25 °C), en part formant àcid hipoclorós (HClO). En la majoria dels nombrosos compostos que forma presenta estat d'oxidació -1. També pot presentar els estats d'oxidació +1, +3, +5 i +7 És l'halogen més abundant en l'aigua marina amb...