CMC apunts (1,2 i3)
Páginas: 9 (2130 palabras)
Publicado: 15 de junio de 2013
UNITAT 1. EL NOSTRE LLOC A L’UNIVERS
De què està fet l’Univers?
L’Univers és un buit immens en el qual hi ha milions de cossos. Alguns els podem veure a simple vista, i altres, són invisibles a l’ull humà. Hi ha matèria que no podem observar, la matèria fosca.
L’univers observable
L’Univers és, sobretot, buit, en el qual “suren” milers de milions de galàxies. En cada una, alhora, hi hamilers de milions d’estels, planetes i nebuloses, formades per núvols de gas i partícules que anomenem pols.
La fórmula del cosmos observable és senzill: el 75% d’hidrogen, el 20% d’heli i el 5% de la resta dels elements.
La matèria fosca
El gas i la pols de l’Univers sembla que estan exposats a atraccions gravitacionals molt més grans que les que causa la matèria que podem detectar.
Lesgalàxies, amb els estels i els planetes que les formen, constitueix tan sols una petita part de la matèria total de l’Univers. El que resta, és matèria amb una composició i unes propietats que desconeixem, com que no emet radiació l’anomenem matèria fosca.
L’Univers en moviment
En una galàxia els estels giren al voltant del nucli, els satèl·lits al voltant dels planetes i aquests giren al voltantdels estels...
La força de la gravetat
Isaac Newton va explicar aquests girs entre els segles XVII i XVIII amb la llei de la gravitació universal, que diu que els cossos s’atrauen, tant més com més pròxims estiguin i més gran sigui la massa.
L’atracció funciona a totes les escales, les galàxies, es precipiten cap al centre de Virgo, l’anomenar Gran Atractor.
Els forats negres
L’atracciógravitacional més intensa es produeix als forats negres, que són concentracions de matèria d’altíssima densitat. Tenen un cam gravitacional tan gran que ni tan sols la llum se’n pot escapar.
Si en coneixem l’existència és per la radiació que emet la matèria quan accelera, just abans de caure al forat negre.
Del big bang al big rip
Quan un objecte emet ones mentre es mou, aquestes ones esdistorsionen. Si l’emissor s’acosta, l’ona es comprimeix, i si s’allunya, l’ona s’estira. Aquest fenomen s’anomena efecte Doppler. Una cosa similar passa amb la llum de les galàxies, les ones apareixen desviades, per això sabem que les galàxies s’allunyen.
Si les galàxies s’allunyen les unes de les altres, cal pensar que en el passat van estar més a prop, i que al principi tota la matèria estavaconcentrada en una zona molt petita. D’aquí sorgeix la teoria del big bang.
La confirmació del big bang
Es va descobrir que arribava una radiació molt feble des de tots els punts de l’Univers, la qual s’anomena còsmica. Com que era molt feble havia de tractar-se d’una cosa molt llunyana, per això es va anomenar radiació còsmica de fons. Aquesta radiació era l’eco de la gran explosió del big bang.L’origen del sistema solar
La nebulosa de la qual va sorgir el Sol va ser contaminada per una supernova, la qual va explotar a prop de la nebulosa, que va generar una ona de xoc que es va apropar a la nebulosa. L’ona de xoc d’aquesta explosió va comprimir la nebulosa i es va col·lapsar. Al centre de la nebulosa, les partícules estan més a prop les unes de les altres i, per tant, hi ha méscol·lisions entre si, això causa que el centre de la nebulosa s’escalfi fent que els nuclis d’hidrogen es moguin a una gran velocitat i es fusionin (fabriquen heli i alliberen energia). Això va originar sistema solar.
La formació dels planetes
La nebulosa es comprimeix, es col·lapsa i es transforma en un disc que està més calent al centre perquè hi ha més partícules que col·lideixen, els elements méslleugers emigren cap a l’exterior que és la part més freda. A cada zona del disc comença a créixer un planeta, que atreu matèria que té a prop. Els planetes exteriors es van formar primer i tenen més massa perquè es van constituir amb els elements més abundants de la nebulosa. A les zones internes del disc es formen cossos més petits, que col·lideixen entre si i donen origen a planetes. Amb...
De què està fet l’Univers?
L’Univers és un buit immens en el qual hi ha milions de cossos. Alguns els podem veure a simple vista, i altres, són invisibles a l’ull humà. Hi ha matèria que no podem observar, la matèria fosca.
L’univers observable
L’Univers és, sobretot, buit, en el qual “suren” milers de milions de galàxies. En cada una, alhora, hi hamilers de milions d’estels, planetes i nebuloses, formades per núvols de gas i partícules que anomenem pols.
La fórmula del cosmos observable és senzill: el 75% d’hidrogen, el 20% d’heli i el 5% de la resta dels elements.
La matèria fosca
El gas i la pols de l’Univers sembla que estan exposats a atraccions gravitacionals molt més grans que les que causa la matèria que podem detectar.
Lesgalàxies, amb els estels i els planetes que les formen, constitueix tan sols una petita part de la matèria total de l’Univers. El que resta, és matèria amb una composició i unes propietats que desconeixem, com que no emet radiació l’anomenem matèria fosca.
L’Univers en moviment
En una galàxia els estels giren al voltant del nucli, els satèl·lits al voltant dels planetes i aquests giren al voltantdels estels...
La força de la gravetat
Isaac Newton va explicar aquests girs entre els segles XVII i XVIII amb la llei de la gravitació universal, que diu que els cossos s’atrauen, tant més com més pròxims estiguin i més gran sigui la massa.
L’atracció funciona a totes les escales, les galàxies, es precipiten cap al centre de Virgo, l’anomenar Gran Atractor.
Els forats negres
L’atracciógravitacional més intensa es produeix als forats negres, que són concentracions de matèria d’altíssima densitat. Tenen un cam gravitacional tan gran que ni tan sols la llum se’n pot escapar.
Si en coneixem l’existència és per la radiació que emet la matèria quan accelera, just abans de caure al forat negre.
Del big bang al big rip
Quan un objecte emet ones mentre es mou, aquestes ones esdistorsionen. Si l’emissor s’acosta, l’ona es comprimeix, i si s’allunya, l’ona s’estira. Aquest fenomen s’anomena efecte Doppler. Una cosa similar passa amb la llum de les galàxies, les ones apareixen desviades, per això sabem que les galàxies s’allunyen.
Si les galàxies s’allunyen les unes de les altres, cal pensar que en el passat van estar més a prop, i que al principi tota la matèria estavaconcentrada en una zona molt petita. D’aquí sorgeix la teoria del big bang.
La confirmació del big bang
Es va descobrir que arribava una radiació molt feble des de tots els punts de l’Univers, la qual s’anomena còsmica. Com que era molt feble havia de tractar-se d’una cosa molt llunyana, per això es va anomenar radiació còsmica de fons. Aquesta radiació era l’eco de la gran explosió del big bang.L’origen del sistema solar
La nebulosa de la qual va sorgir el Sol va ser contaminada per una supernova, la qual va explotar a prop de la nebulosa, que va generar una ona de xoc que es va apropar a la nebulosa. L’ona de xoc d’aquesta explosió va comprimir la nebulosa i es va col·lapsar. Al centre de la nebulosa, les partícules estan més a prop les unes de les altres i, per tant, hi ha méscol·lisions entre si, això causa que el centre de la nebulosa s’escalfi fent que els nuclis d’hidrogen es moguin a una gran velocitat i es fusionin (fabriquen heli i alliberen energia). Això va originar sistema solar.
La formació dels planetes
La nebulosa es comprimeix, es col·lapsa i es transforma en un disc que està més calent al centre perquè hi ha més partícules que col·lideixen, els elements méslleugers emigren cap a l’exterior que és la part més freda. A cada zona del disc comença a créixer un planeta, que atreu matèria que té a prop. Els planetes exteriors es van formar primer i tenen més massa perquè es van constituir amb els elements més abundants de la nebulosa. A les zones internes del disc es formen cossos més petits, que col·lideixen entre si i donen origen a planetes. Amb...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.