Comentari de les entrades: Nacionalisme, Xenofòbia i Sexe del diccionari per a Ociosos


COMENTARI DE LES ENTRADES NACIONALISME, XENOFÒBIA I SEXE DE L’OBRA DICCIONARI PER A OCIOSOS DE JOAN FUSTER

Diccionari per a ociosos és un diccionari d'autor de Joan Fuster, una recopilació de diversos articles publicats per l'escriptor suecà. És considerada una de les obres més importants de l'autor, i ha sigut traduïda a diverses llengües: castellà, francès, anglès i italià.El Diccionari barreja entrades curtes, properes a l'aforisme, amb d'altres que són relativament extensos assaigs d'algunes pàgines.
Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants. Durant la dècada dels seixanta vaesdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana, convertint-se en una figura clau en el valencianisme.
L’obra assagística de Fuster constitueix un examen, una indagació, una prospecció, una recerca constant i una interrogació sobre la realitat. Fuster escriu els seus assaigs amb un estil molt característic. Aquest autor intensifica l’expressivitat:usa interrogants, punts suspensius, preguntes obertes i reflexions, amb l'objectiu de cridar l’atenció dels lectors. A més a més, es pot dir que Fuster utilitza un llenguatge conatiu: recorre als eufemismes de doble sentit, així com també, subratlla determinades paraules amb una intenció de singularitzar-les. Com molts escriptors catalans, a l’hora d’escriure empra un humor subtil en la línia delto intel·lectual i irònic.
Aquests exemples els podem trobar a entrades com ara Nacionalisme. Es pot observar com l’autor utilitza “no ho sé” , i “tant se val” per a deixar oberta un reflexió. Encara més, trobem tota un sèrie de paraules subratllades, amb cometes o en cursiva, per a cridar l’atenció del lector, com per exemple “bandolers”, “nacionista”, “parcials”, “pobles”, entre d’altres. Unaaltra tècnica per a cridar l’atenció sobre el lector és la utilització dels signes d’exclamació: “no hem d’exagerar les coses!”. En general i al llarg d’aquest text es pot observar un estil que es caracteritza per l’ús de punts suspensius, cometes, cursiva i un to irònic.
A més a més, l’actitud de Fuster davant les coses és d’un profund escepticisme. Aquest escepticisme es correspon amb unaactitud, pensament o idea que qüestiona el fet que el coneixement i la incertesa siguen compatibles en els camps científics. L’escepticisme creu i pren com a correcte allò que es veu i es pot comprovar, així com també les creences que prenen com a políticament correctes tota una sèrie d’idees lligades amb un dogmatisme “autoritari, inequívoc i vertader”. En els seus escrits es pot observar una vastaamplitud temàtica, amb un estil incisiu i amb adjectius hàbils i precisos, així com també una clara ironia molt lligada a l’escepticisme. Aquest escepticisme el trobem en la seua tasca d’humanista, lliurepensador del segle XX.
D’altra banda, en aquesta obra, Fuster defineix “nacionalisme” com a “lamentació i reivindicació”. Aquest autor compara el nacionalisme amb un patriotisme més agressiu.L’autor diu que hi havia dos tipus de pobles: els excel·lits (els que conformen la seua pròpia nacionalitat) i els frustrats (els que no assolien la seua maduresa col·lectiva implícita en les seus arrels i que es confonien amb el poble dominant), com és el cas de França i Occitània. Però segons Fuster el nostre poble no s’emmarca en cap d’aquests casos perquè, des de la Decadència, amb elsTrastàmara i fins a principis de la Renaixença mai ens vam diluir com a poble.
En aquest assaig en miniatura podem observar tres paraules que l’autor destaca com a importants: nacionalisme, nacionisme i patriotisme. Aquests termes tenen una relació comuna, fins i tot, poden arribar a ser sinònims. El terme “nacionista”, com hem dit anteriorment, és aquell que no té res a lamentar ni reivindicar, el...